Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1065
La República

El “pòtol” és Manuel Valls, però la lladra és Ada Colau que va acceptar ser alcaldessa amb els vots de l’extrema dreta

I si l’independentisme es prepara per aconseguir l’alcaldia de la capital de Catalunya?

L'Ull de Déu
L'Ull de Déu 23/05/2021
L'aplaudiment de Manel Valls a la investidura d'Ada Colau.

Avui sabem que el govern de Colau i Collboni és un frau democràtic. La fugida de l’Ajuntament de Barcelona del ciutadà francès Manuel Valls ha rubricat el frau que va representar que es fes passar per ciutadà barceloní només amb l’únic objectiu de derrotar l’independentisme a les eleccions municipals i impedir que el republicà Ernest Maragall fos alcalde de Barcelona.

L’objectiu es va complir: li va regalar els vots a l’Ada Colau que, juntament amb el PSC, els van acceptar encantats tot i omplir-se la boca dient que a l’extrema dreta ni aigua. Doncs bé que van embutxacar-se impunement uns vots tacats d’extrema dreta. La fugida de Monsieur Valls, de retorn a França, ha fet palesa i evident tota l’operació.

Malauradament l’ús que el govern Colau fa dels mitjans de comunicació impedeix que es visualitzi aquesta vergonya democràtica. Si Vox és l’extrema dreta, què és en Manuel Valls? Us imagineu Colau assolint l’alcaldia amb els vots d’Abascal? Però el control polític que exerceix Colau sobre mitjans de comunicació i els opinadors és brutal.

A tall d’exemple, i amb les dades de 2020: un mitjà proper com “Sentit Crític” ha rebut quasi els mateixos diners que un mitjà com Vilaweb, amb el primer quasi sense visites i el segon com un dels mitjans líders en entrades i seguidors.

Ja no en parlem del veto que exerceix per evitar que mitjans com La República rebin publicitat de l’Ajuntament de Barcelona. Tot plegat ho remata amb milions d’euros repartits als grans mitjans de comunicació, com el Grup Godó i Premsa Ibérica, i el control sobre els mitjans de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona. Tot plegat fa possible que una de les pitjors gestions de la ciutat en democràcia passi desapercebuda.

Davant d’aquesta greu situació, l’independentisme hauria de preparar un embat seriós i potent per aconseguir d’una vegada per a totes l’alcaldia de la capital del país. No podem perdre l’oportunitat del 2023. No podem regalar la capital del país a l’unionisme, per dos motius: primer, perquè són mals gestors i, segon, perquè treballen per impedir que l’independentisme avanci. Sense un govern independentista a Barcelona difícilment aconseguirem la independència. L’independentisme té la paraula i, si vol, ho aconseguirà.