Dissabte, 11 de juliol de 2020 - Edició 716
La República

[Lectures] Claude Monet: art, sentiments, vida

‘Els dos remordiments de Claude Monet’. Michel Bernard. Traducció de Ferran Ràfols. LaBreu Edicions. Barcelona, 2020. 172 pàgines. 18,00 €

Ramon Moreno
Ramon Moreno 19/06/2020

El lectors catalans coneixen Michel Bernard per la traducció que LaBreu Edicions va publicar el 2015 d’Els boscos de Ravel. Autor d’una quinzena de novel·les, tot just acaba de publicar a França Les bons sens, una novel·la històrica, com bona part de la seva producció, centrada en el final de la Guerra dels Cent Anys.

En un ambient més assossegat i emotiu es mou Els dos remordiments de Claude Monet, una novel·la en què  l’autor francès fa una mirada breu i intensa a la vida del pintor francès. El llibre queda lluny de ser una biografia, ans el contrari fa un relat apassionat de trajectòria del pintor a partir dels seus sentiments i emocions. Bernard construeix l’itinerari vital i artístic de Monet (dues facetes inseparables) en una narració evocadora i de gran bellesa literària.

Art i vida

Destaca en la narració la gran capacitat de Bernard per a les descripcions de les obres de Monet, per a fer una mirada general i deturar-se en els detalls, ens els traços de pinzell, en el que pretenia Monet amb la captació d’aquella imatge. A les obres de Monet no només hi ha pintura hi ha també sentiments i vida. Les pinzellades reflecteixen l’estat d’ànims de l’autor, les seves obsessions, de la imatge d’aquella model que es convertiria en la seva dona als nenúfars que el van inquietar tota la seva vida.

I va ser Camille la seva veritable passió. En el primer retrat de la model aquella jaqueta de vellut amb rivet de pell, marca la relació amb qui s’acabaria convertint en el gran amor de la seva vida. La jaqueta era un detall a penes perceptible o anecdòtic però que ajuda a definir la personalitat de l’autor. En aquell quadre, la gent hi veia la roba, el llarg i  bell vestit verd; Monet hi veia el sentiment: “la blancor lluminosa, la flonjor de la carn ,la dolçor llisa de la pell, la llarga curvatura de les celles, la tofa dels cabells molt morens”….

En Monet la passió per la pintura i per la vida són inseparables. La ruptura de la seva generació, dels impressionistes, amb l’academicisme, va lligada als vaivens de la història. Una època convulsa i inquieta, amb les seves guerres, que els va tocar viure, com  la franco-prussiana de 1870 (les primers pàgines del llibre que narren com el para del jove Gaston Bazille, company i amic de Monet, va a buscar el cos del seu fill, abatut als primers compassos de la guerra són d’una bellesa commovedora) i més tard la primera gran guerra. I de resultes, l’evolució de la societat que els acull, del concepte de pàtria, del valor de la pintura i la cultura, de l’impacte de l’exposició universal de 1889…

Bellesa i emocions

Claude Monet va tenir una relativa bona sort, comparada amb alguns dels seus amics i companys de viatge artístic (pel llibre hi desfilen Manet, Pissarro, Renoir…). Va tenir èxit, els seus quadres en van vendre bé al darrer terç de la seva vida, mercès al mercat americà, i va ajudar als seus amics en moments de penúria. Es va convertir en una figura nacional, amic del primer ministre i heroi de la guerra Clemenceau, que va fer que els seus quadres passessin al patrimoni públic.

El dos remordiments de Claude Monet transmet, efectivament, passió per l’art. Veiem Monet plantat davant del seu cavallet  al bosc, a tocar del riu o al damunt d’un bot, i aquell intent de captar la llum i els colors. Art i bellesa que Bernard fa reviure a través dels sentiments, de les emocions, de la paraula precisa i ben dita (i en una magnífica traducció). Una excepcional pinzellada a la vida excepcional de Monet.

 

Relacionats