Dissabte, 28 de novembre de 2020 - Edició 856
La República

[Lectures] 17-A, una profunda mirada periodística

Sense por de morir. Els silencis del 17-A. Anna Teixidor. Pòrtic. Barcelona, 2020. 440 pàgines, 18,00 €

Ramon Moreno
Ramon Moreno 17/08/2020

Els atemptats del 17-A del 2017 a Barcelona i Cambrils han passat amb poca atenció per l’anomenada “agenda mediàtica”. Amb el pas del  temps, lluny d’aclarir-se’n els fets, un vel de silenci embolcalla aquella massacre. Lluny d’esvair-se, els dubtes prenen consistència , i a nivell mediàtic, aquells fets ocupen un discret espai als vells mitjans en paper i, fins i tot, als nous mitjans digitals. La possible vinculació del cervell dels atemptats amb els serveis de seguretat espanyols i la negligència total dels cossos policials, més ocupats en l’anomenat procés independentista, sembla que impossibiliten una investigació clara dels fet. De fet, ni tant sols s’ha creat una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats.

Tampoc són abundants els llibres d’investigació sobre el 17-A. La periodista empordanesa Anna Teixidor n’ha escrit, però, un de ben complert i documentat. Ressegueix la trajectòria dels membres del comando que va muntar els atemptats, tot preguntant-se qui eren i perquè fan decidir sacrificar la seva vida per atacar a Barcelona. Fent un treball gairebé biogràfic situa les famílies al cor de l’Atles marroquí i com s’instal·len a Ripoll, a allò que se’n diu la Catalunya profunda. Aparentment integrats, amb estudis més o menys finalitzats, i alguns d’ells treballant a empreses de la comarca del Ripollès, aquells joves entren en contacte amb l’imam Es-Satty, que va aconseguir “canalitzar les frustracions d’aquests joves” i radicalitzar-los de manera definitiva.

Qui era Es-Satty?

Anna Teixidor ha recorregut Bèlgica, Marroc, Catalunya i l’estat espanyol a la recerca de les dades que permetessis contextualitzar aquesta radicalització i preguntant-se com ha estat possible que un grup de nois de “perfil baix”, que no surten de festa, ni van amb noies, ni participen de la vida comunitària d’una vil·la on tothom es coneix avancessin en el rigorisme musulmà sense, però, que cap alarma s’encengués a nivell social o policial.

És aquí on la feina soterrada, discreta i continuada de l’imam Abdelkabi Es-Satty esdevé fonamental en aquest guiatge cap al radicalisme, recomanant-los lectures i vídeos, llegint i interpretant amb ells els preceptes religiosos, i convertint-se, en definitiva, en algú proper. Aquí la recerca de les petjades d’Es-Satty es fa més difícil i es ramifica a nivell internacional, a Bèlgica principalment.  Lluny del control que alguns països europeus tenen sobre els imams i les mesquites, sembla que Es-Satty va triar Ripoll per la discreció amb què podia operar com a imam, sense aixecar sospites pel seu passat conflictiu i, en tot cas, amb un episodi no aclarit encara avui, de connexió amb el CNI espanyol.

El text d’Anna Teixidor s’endinsa progressivament i pas a pas en el disseny de l’atemptat que es pretenia de gran impacte i que, com sabem es va precipitar a causa del tràgic incident de l’explosió d’Alcanar, que va alterar els plans del grup que va provocar els atropellaments de la Rambla de Barcelona i l’atac suïcida a Cambrils. 

Preguntes sense resposta oficial

Sense por a morir és un llibre de primer nivell, amb una amplíssima documentació que va més enllà de l’estudi detallat dels milers de pàgines del sumari i els informes policials. Més de cent entrevistes a persones en diferents punts de la geografia, amb gent que ha viatjat a Síria o Iraq i els entorns més immediats dels protagonistes dels dramàtics fets. També analitza Teixidor l’impacte que els atemptats van tenir a Ripoll, en els veïns dels protagonistes, coneguts i fins i tot amics, per a palesar la fragilitat de les relaciones humanes  i la incomprensió evident d’uns fets com aquells. I les seqüeles de les víctimes i els seus familiars, i de les persones que van viure aquells fets.

Al final del llibre segueixen algunes preguntes que, potser, el judici podrà respondre. Sabem el què va passar, però seguim sense saber com és que va passar, què va fallar i, mirant el futur, si s’està treballant en evitar que uns fets així es tornin a repetir, més enllà de les accions de prevenció policial.

El volum portar el sots-títol d’Els silencis del 17-A. Els dubtes perviuen i potser gràcies a la poca implicació de les administracions espanyoles en aportar informació a la ciutadania sobre aquells dramàtics dels dels 17-A. Queda clar que el radicalisme islàmic és un problema a nivell planetari i que, aquest atemptats ho paleses, poden colpejar en qualsevol punt i en qualsevol moment. Cal treballar mirant el futur però sense oblidar el passat i incidint també ens els aspectes socials i comunitaris.

Sense por de morir és un llibre d’investigació periodística de primeríssim nivell. Com correspon a aquest tipus d’obres, investiga de manera exhaustiva i planteja dubtes i interrogants que encara queden per resoldre i planteja algunes reflexions que convé tenir en compte.

Relacionats