Divendres, 13 de Desembre de 2019 - Edició 505
La República

La darrera aventura de Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist

‘La noia que va viure dues vegades’. David Lagercrantz. Traducció de Marc Delgado Casanova. Columna Edicions. Barcelona, 2019. 540 pàgines, 22,50 €

Ramon Moreno
Ramon Moreno 15/11/2019

La saga Millennium és un dels èxits comercials dels darrers anys en la literatura mundial. Uns 100 milions de lectors (400.000 a Catalunya) han quedat captivats per les novel·les que va publicar en un primer moment el periodista suec Stieg Larsson i que després va continuar, a la seva mort, l’escriptor David Lagercrantz.  Els tres primers volums (Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d’aire) anaven signats per Larsson, que a la seva mort va deixar algunes pàgines de la continuació de les peripècies del periodista Mikael Blomkvist i la Lisbeth Salander.

A partir del 2015 va ser l’escriptor David Lagercrantz qui va prendre el relleu dels volums (amb El que no et mata et fa més fort i L’home que perseguia la seva ombra), en una decisió criticada àmpliament, però que s’ha demostrat comercialment reeixida.  Ara, la sèrie es tanca amb la publicació de La noia que va viure dues vegades que ens situa en el moment que la Lisbeth Salander està preparada per a la batalla final contra la seva germana Camila.

Un relat trepidant

En un relat que entrecreua tres històries de manera trepidant, Lagercrantz dibuixa el darrer episodi de la pugna entre les dues germanes irreconciliables a causa del seu dramàtic passat, mentre el periodista Mikael Blomkvist investiga la mort d’un sense sostre que implica un ministre del govern suec i que té les seves arrels en una enigmàtica escalada a l’Everest anys enllà.

Sense oblidar la denúncia social al voltant de la opulenta i moderna societat sueca i com allà també hi viuen captaires que en molts moments poden ser invisibles i en d’altres molestos (“Suècia està canviant i esta plena de sensesostres i els volia visualitzar. Tots tenen alguna cosa a dir”, ha declarat Lagercrantz), la novel·la es mou en el terreny del suspens i una acció que manté el lector en tensió, en una narració molt cinematogràfica. Les trajectòries de la Lisbeth i en Mikael conflueixen tot sovint i l’un necessita de l’habilitat de l’altra, en una relació especial que va dibuixar amb mestria Stieg Larsson al primer volum de la sèrie.

Un personatge fascinant

Tot i que, com ha succeït amb els altres volum publicats per David Lagercrantz, la comparació amb els escrits de Larsson és inevitable, no estem en cap cas en un intent de copiar ni estil ni trames ni maneres. Com bé manifesten els editors, estem davant d’una obra “potentíssima” en el que investigació detectivesca i aventura caminen de bracet, amb píndoles d’immersió en la societat sueca, ja sigui en la vida quotidiana de la gent anònima o en les altes esferes polítiques i les seves connexions internacionals (sempre Rússia a l’aguait) o les xarxes d’extrema dreta.

I sí, efectivament, la història de la Lisbeth Salander, que aquí posa punt i final en format literari, és una de les més fascinants dels darrers temps.

Relacionats