Divendres, 28 de gener de 2022 - Edició 1281
La República

Josep Pla, narrador

‘La cendra de la vida’ aplega trenta-quatre narracions de l’escriptor de Palafrugell

Ramon Moreno 26/12/2021
Edicions Destino/ ACN

L’obra de Josep Pla (Palafrugell, 1897- Llofriu, 1981) conforma un dels corpus literaris més importants de la cultura catalana. Escriptor de memòries, de llibres de viatges, de biografies, de reportatges i de guies geogràfiques o culinàries, Josep Pla va conrear també el gènere narratiu. El volum La cendra de la vida (Edicions Destino), reivindica el Pla narrador a través de trenta-quatre narracions publicades entre 1949 i 1967. Aquestes narracions van ser creades entre 1925 i 1927 i 20 anys després Pla les revisaria i publicaria amb Selecta i Destino.

Josep Pla va escriure entre 1925 i 1927 tres llibres que, en tot o en part, eren obres de narrativa: Coses vistes (1925), Llanterna màgica (1926) i Relacions (1927). A partir del 1949, primer a l’Editorial Selecta i després a Destino, va publicar noves versions dels textos de vint anys enrere i n’hi va afegir de nous. Pla va retallar i va enganxar, va ampliar i va suprimir, va sumar textos diferents en un de sol, va barrejar fragments de procedència i de cronologia diverses, va modificar tot el que va voler i com va voler. El resultat seria les trenta-quatre narracions aplegades al volum Coses vistes (Selecta, 1949) i més tard, l’any 1967, a La vida amarga (Destino).

Relectura de conjunt de la narrativa breu

Ara, La cendra de la vida, aplega aquelles narracions en una edició revisada “de cap i de nou” per Jordi Cornudella. Un conjunt “monumental” que ha de permetre “ressituar Josep Pla, no únicament com un prosista excepcional, sinó també com un dels grans narradors catalans del segle XX”, es remarca en aquesta edició. D’altra banda, Cornudella ha manifestat que no es tractava d’aplegar totes les narracions de Pla perquè “seria impossible”, sinó publicar-ne un ventall ampli. Es tracta de “proposar una relectura de conjunt de la narrativa breu de Josep Pla”.

Jordi Cornudella recorda que després de la Guerra Civil tan aviat com la censura ho permet, Josep Pla torna al català. De fet, ha assegurat que Pla és entre els 40 i els 50, l’escriptor que va guanyar més lectors pel català. “Pla escriu llibres per publicar-los i, per tant, tenia un ull ficat en la censura i en la reescriptura de les narracions, moltes vegades el to sexual i les ironies i sàtires anticlericals o certes al·lusions a la religió queden més atenuades a les versions dels anys vint”. Segons Cornudella, això ha portat a dir que les narracions originals d’abans de la guerra “són les bones”. Tot i això, ha remarcat que les narracions de després de la Guerra no són pitjors, sinó que algunes fins i tot són millors.

Els relats aplegats a La cendra de la vida, “no són contes efectistes, però si els llegeixen tenen una qualitat molt interessant”, i les trenta-quatre narracions subratllen “que Pla va ser un gran creador de peces narratives”, en paraules de Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

“Hi ha un Pla memorialista, que fa assaig, que fa paisatgisme i llibres de viatge, així i tot, va ser un gran narrador”. Xavier Pla ha afegit que el volum demostra que Josep Pla “té unes peces narratives breus excel·lents i que potser havien quedat poc visibles”.

La cendra de la vida. Narracions 1949-1967. Josep Pla. Edició de Jordi Cornudella. Edicions Destino. Barcelona, 2021. 820 pàgines. 24,90 €