Divendres, 12 d'agost de 2022 - Edició 1478
La República

Joaquim Carbó publica ‘Sense futur’, un volum de memòries

L’escriptor barceloní analitza els referents literaris que l’han marcat i el seu dia a dia vital i cultural

Ramon Moreno 12/07/2022

L’escriptor Joaquim Carbó (Barcelona, 1932) publica Sense futur (Edicions Destino), unes memòries recents de vivències dels darrers anys amb la pandèmia i el confinament com a protagonistes i un repàs dels referents literaris de l’escriptor especialitzat en literatura juvenil. El treball aborda els autors de casa, els internacionals, la llengua, el món editorial (lamenta aspectes com que la mort de l’escriptor Estanislau Torres “passés desapercebuda”)  i la seva presència pública com a autor. Aquests aspectes literaris s’entrellacen amb les rutines habituals de Carbó condicionades per la pandèmia així com qüestions personals. El volum va ser finalista al Premi Josep Pla 2022. “És fruit de la pandèmia. Ens va caure al damunt i ens va canviar la vida a tots”, explica Carbó.

“Tenia projectes per escriure que van quedar al mínim”, ha lamentat Carbó sobre la pandèmia. Durant la covid-19 l’escriptor va començar a escriure records sobre el que havia fet els tres mesos anteriors a la pandèmia. Posteriorment, va continuar escrivint sobre altres temes com lectures que havia fet, programes de televisió i va revisar persones que l’havien enriquit literàriament. Quan va celebrar els 89 anys l’agost de 2021 va posar punt final al text.

Un resum del dia a dia

Joaquim Carbó té per costum escriure cada dia un petit resum d’allò que ha fet durant el dia. També llegeix quatre diaris, així com altres publicacions. Carbó manté molta correspondència, una documentació que conjuntament amb d’altra ha cedit a la Biblioteca de Catalunya.

A Sense futur es fa referència a un altre treball de l’autor, com eren les seves memòries d’infantesa i la novel·la juvenil en la qual treballa actualment, “breu i amb pocs personatges”, que tracta sobre tres joves soldats africans i una noia.

L’autor explica que “viu i entén” la vellesa als seus gairebé 90 anys, i s’ha definit com un “novel·lista” de diumenge a la tarda, alhora que reconeix que en alguns moments no s’ha sentit prou reconegut. Un extrem que ha atribuït al poc “prestigi” que alguns atorguen a la literatura infantil i juvenil.