Dijous, 3 de desembre de 2020 - Edició 861
La República

Bel Olid reflexiona sobre la imposició social de la depilació del cos de la dona a l’assaig ‘A Contrapel’

L’autora diu que no és un llibre contra aquesta pràctica, sinó que busca oposar-se al que “es fa passar per llibertat”

Ramon Moreno
Ramon Moreno 14/11/2020

ACN- L’escriptora Bel Olid crítica el “control” sobre els cossos amb mecanismes com la depilació a l’assaig A Contrapel (Destino). Aquest llibre, que ja té traduccions al castellà i gallec, s’emmarca a la col·lecció Som Revolució, que ha publicat fins ara volums de Iolanda Batallé (Atreveix-te a fer les coses a la teva manera. La revolució del lideratge de les dones) i Montse Barderi (Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI).

Segons Bel Olid, “No és un llibre en absolut contra la depilació ni contra la gent que es depila, sinó contra el control dels cossos de les dones”. Ha assegurat que si bé pot semblar un tema “molt banal”, en realitat li importa a molta gent, i ha destacat que no té cap voluntat de controlar els cossos de les altres, sinó que ha agafat aquest tema com a exemple del que “es fa passar per llibertats, però que en realitat no ho són”.

Pressions col·lectives i control social

“No són decisions personals, sinó que són pressions molt col·lectives sobre els cossos de les dones”, ha dit Olid. L’escriptora ha assenyalat que per tal d’abordar les pressions socials també podria haver parlat de la fòbia als grassos, o fins i tot de racisme, però ha remarcat que aquests temes no la toquen tan de prop com la decisió de no depilar-se. “El que faig és desmuntar alguns mites sobre la depilació, com que és més higiènic i més saludable”, ha descrit, i ho ha comparat amb l’hàbit de fumar on l’argument de la salut és una excusa, mentre que “una altra cosa” és que com a persona adulta es decideixi fumar. Olid ha remarcat que socialment hi ha molta pressió per a depilar-se i que cal saber diferenciar entre la tria personal i la pressió social, que de vegades es manifesta en discriminacions, per exemple laborals.

Entre els mecanismes de control social, ha destacat que hi ha una reacció que és apel·lar al mascle: l’home, la parella o el pare amb frases com: “Què dirà el teu home quan et vegi així?, Com trobaràs parella amb aquests pèls?”, i ha descrit que també hi ha la sanció de la cosa “fastigosa”, especialment provinent d’homes que no es depilen, ha considerat. Per a Olid, això demostra que tenir pèls no és fastigós per se, sinó per les lectures de gènere. A més, ha assenyalat mecanismes menys innocus, com acomiadaments o no contractacions pel fet de dur pèls, ser grossa o lletja, mentre que hi ha una llei que prohibeix explícitament aquesta discriminació.

Deixar de depilar-se

L’autora va decidir deixar de depilar-se i ha descrit que va experimentar una primera sensació “molt d’alliberament”. “La segona sensació és una mica de pànic i no ajuden molt les mirades de la gent, reals o imaginàries”. Olid ha descrit que després “hi ha un moment d’alliberament” sobre l’opinió de terceres persones que no té cap afectació a la mateixa vida. “Aquí hi ha una sensació d’empoderament. Sembla que hi ha normes que no les hem trencat, i quan les vas trencant tampoc poden fer res”, ha dit.

A contrapel. Bel Olid. Edicions Destino. Barcelona, 2020. 80 pàgines. 9,95 €

Relacionats