“El futur depèn del que facis avui” (Gandhi)
Què es “motivació”?
Com a consultor en Màrketing, funcions directives, i Desenvolupament Organitzacional, la “motivació” és determinant. Analitzi, diagnostiqui, el lector.
“Motivar” ve de “movere”. Motiv/ació: “motiu + acció”. Per conèixer la motivació d’algú n’hi ha prou en observar per què “es mou, si té motius i actua”.
Protagonistes de la conducta:
Necessitats: Consciència de mancança. Intentar passar de “malament a bé, de bé a millor o evitar el camí contrari”. En funció d’això: els competents reaccionen!
Motivacions: “Motius per a la acció” per satisfer la necessitat.
Com qualificar la situació de la gent a Catalunya?
Què predomina? La satisfacció, el disgust o el descontent? Respecte com nació històrica? Avui no té ni Estatut. Finançament just, nivell de vida per allò que es genera i es mereix; capacitat legislativa real e independent? Pot elaborar, materialitzar, un Pla Estratègic propi que optimitzi el seu enorme potencial de cara al millor futur de la seva gent i amb els propis recursos per aconseguir-ho? Gaudeixen els seus habitants, les seves famílies, els professionals o les empreses, dels serveis que mereixen? Què demostra la realitat objectiva? Diagnostiqui el lector! La gran majoria diria que està “malament”. El lògic seria està motivat per intentar passar a bé o molt bé. ¿Succeeix? La situació actual és el resultat del que s’ha anat votant tots aquests anys. Gandhi diria: “el present és conseqüència del que s`ha fet ahir”.
Què motiva a l’electorat?
El Dependentisme, ha triat i tria continuar depenent de Espanya.
Quins “motius actuen” per triar patir els molts perjudicis demostrables de la dependència de l’estat espanyol en fallida? Quin atractiu pot tenir perquè la majoria de votants triïn “dependència”? Mantenir la identitat, hispanofilia, vincles familiars, fidelitat a partits espanyols…? Tots els dependentistes estan igualment perjudicats. Opció respectable, però, és coherent? Diagnostiqui el lector.
Perquè estan motivats per la dependència? Per que l’independentisme no té dirigents competents, amb projecte comú, innovador, totalment diferent, il·lusionant, engrescador. No existeix unitat entre els partits i organitzacions teòricament independentistes. No elaboren un pla de comunicació comú capaç d’informar, emocionar, convèncer, persuadir, amb motius concrets i demostrables que invitin a “actuar” en favor del beneficis de la independència “real” en aquest cas seria “per a tots”!
Existeix un gran mercat potencial de votants que volen passar de “malament a bé o de bé a millor”. No “compren” Catalunya. La comprarien, si se sabés argumentar el molt que guanyarien amb la independència, tot refutant els arguments que reben de l’estat espanyol contra la independència. No es comunica!
Què motiva l’independentisme?
Poc. Clara consciència de insatisfacció sociopolítica, econòmica, democràtica, identitaria. Frustració del seus dirigents. Absència de “motius per actuar. Abstencionisme. Molts motius per no actuar.
Han desaparegut els motius per actuar per la independència? No. Al contrari. Amb desmotivació, es tria que el dependentistes facin el que vulguin amb cada votant i la seva família.
Els que participaren en macromanifestacions, els que el 1 O, defensaren amb els seus cossos les urnes, van demostrar un altíssim nivell de motivació. Han desaparegut els motius? No. Només ha desaparegut la acció! Efectes…?
Davant de la actual situació sociopolítica, econòmica, democràtica, identitaria, cultural, a Catalunya, una persona no val pel que, parla, critica o es lamenta. Val pel que “fa”.
Què cal fer, es pot fer?
Diagnosticar: com estem; com es vol estar en nivell de vida, democràcia, identitat, llibertat real. Concretar motius per actuar.
Li està bé la dependència? Respectar-ho!
El perjudica?: motivació per a materialitzar la independència!
¡Participar al màxim en partits, organitzacions independentistes! Deixar d’esperar líders messiànics. Prendre la iniciativa denunciant a qui correspongui, fer propostes concretes, adreçar-se als polítics que creguin que els representen o vulguin que ho facin. “Que tothom que pugui fer, que faci!” Sempre, democràticament i pacíficament! “Qui no es mou, no sent les cadenes. Per això la rebel·lia és el primer pas per a la llibertat”. (R. Luxemburgo)
Els beneficis que optimitzin la qualitat de vida i la democràcia de tota la gent de Catalunya només seran possibles amb una clara i permanent majoria de vots al Parlament de Catalunya.
Parlar dels beneficis de la independència. Concretar motius i les accions per a materialitzar-la. Coherència! Què farien més de 2.000.000 d’independentistes motivats i actuant cap a un model com Suïssa? “Res va bé en un sistema polític on les paraules contradiuen als fets”. (Napoleó)
“La causa de la independencia de Catalunya, no és contra res ni contra ningún. És a favor d´una vida millor per a tothom” Muriel Casals.
Què “motiva” el dependentisme, molt actiu, malgrat els demostrables perjudicis…?
¿Què motiva, “mou”, o hauria de moure, l’independentisme?
I a vostè lector, què el motiva? Què “fa” realment, no què diu, comenta o critica?
És coherent el seu “moviment” real amb les seves aspiracions a fi que vostè, la seva família, la seva activitat professional, gaudeixin de tot lo bé que mereixen, aspiren?
El coherent és…
Joan Manzano
