El Departament d’Educació ha saltat pels aires. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha anunciat una purga dràstica a la cúpula de la conselleria com a resposta directa a l’escàndol de manipulació i ocultació en la mostra de les proves PISA. Aquesta contundent decisió política dóna la raó definitiva a les advertències llançades en el seu dia per l’economista Miquel Puig i publicades per La República, on alertava de forma taxativa que la crisi de PISA no es podia tancar com un simple “error tècnic”, sinó com el símptoma inequívoc del col·lapse estructural definitiu de l’escola catalana.
El cessament de Sambola i la cacera de responsables
En una compareixença d’urgència, Niubó ha comunicat la destitució fulminant de la secretària general d’Educació, Teresa Sambola. Tot i que la consellera ha intentat rebaixar la tensió qualificant la decisió de “relleu per a una nova etapa”, ha acabat reconeixent de forma inevitable que el drama de PISA ha estat el “detonant” del mal funcionament intern del Departament.
En paral·lel, s’ha obert un procés d’expedients disciplinaris contra tres alts càrrecs i funcionaris vinculats a l’antiga cúpula de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva. Dos d’aquests expedients responen a un presumpte incompliment molt greu dels seus deures públics. Amb aquestes destitucions, el Govern intenta fixar un tallafoc davant d’una indignació social i mediàtica insostenible.
La veritat a mitges: set advertiments de frau ignorats
Les declaracions de la consellera evidencien una cadena d’errors que s’apropa a la negligència deliberada. Niubó ha hagut d’admetre que el Departament va amagar informació vital als centres educatius, enviant-los instruccions “incompletes” que van provocar que només 5 de cada 51 escoles catalanes complissin amb les taxes d’exempció fixades per l’OCDE.
L’escàndol és encara més flagrant en l’àmbit institucional: l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) va enviar fins a set informes d’alerta consecutius des del mes d’abril, avisant que Catalunya estava falsejant els criteris d’exclusió dels alumnes de la prova. Tot i tenir mesos de marge per rectificar, els responsables del Departament van decidir tancar els ulls, no van avisar els centres pendents de realitzar els exàmens i van congelar qualsevol mesura correctora. Tot i que Niubó ha assegurat que a ella “mai li va arribar la problemàtica a la taula”, la responsabilitat política i la manca de transparència salpiquen directament el lideratge de la conselleria.
Més enllà del burocràcia: La confirmació de Miquel Puig
Aquestes destitucions i dades forçades no fan més que corroborar la crònica que La República va subratllar en el seu moment: l’anàlisi de Miquel Puig sobre el final d’un model. L’intent de la conselleria de culpar un reduït grup de tècnics per “no estar a l’altura de la seva responsabilitat” queda desmuntat per la gravetat dels fets. El nyap de PISA i el silenci davant les set alertes estatals no són un fet aïllat o un descuit de tres funcionaris; són la constatació d’una administració educativa que amaga dades per no afrontar la realitat. L’escola catalana no ha comès un error administratiu: tal com va descriure Puig, el sistema educatiu ha col·lapsat.
