El desànim de la base independentista no neix de la manca de majories, sinó de la incapacitat crònica dels seus partits per gestionar-les. En lloc de mirar de reüll qui és el “traïdor” del costat, la realitat municipal exigeix un retrobament pragmàtic basat en regles clares, escrites i d’obligat compliment. No es tracta de recuperar una unitat idíl·lica, sinó de signar un contracte de mínims abans que s’obrin les urnes de les properes eleccions municipals.
Fa uns dies, el raper Valtònyc assenyalava amb encert a VilaWeb que l’independentisme només guanyarà quan aprengui a acceptar el “fill de puta” que té al costat en lloc de buscar companys de viatge perfectes. Tanmateix, fer camí junts demana fer un pas més: anar més enllà de la simple voluntat de tolerar-nos i traduir el diagnòstic en un full de ruta executables. Ja no n’hi ha prou de demanar unitat de paraula; cal articular una proposta concreta, numèrica i institucional que lligui de mans els aparells dels partits i impedeixi cap temptació de canibalització interna.
Per fer avançar els municipis cap a la llibertat nacional i garantir governs estables, Junts, ERC i la CUP han d’assumir un compromís triple i simultani davant la ciutadania:
- Vot automàtic a la llista més votada: A cada municipi, els tres partits es comprometran a investir el candidat de la llista sobiranista que hagi obtingut més vots d’entre ells tres, evitant bloquejos.
- Governs de coalició preferents: Es prioritzarà la formació de governs conjunts en la mesura del possible per assegurar majories sòlides i programes netament independentistes.
- Cordó sanitari total: Cap dels tres partits votarà ni pactarà amb les forces de la matriu del 155 (PSC, PP, Vox) ni tampoc amb Aliança Catalana (AC).
Extensió territorial i llistes independents
La política local és complexa i no es limita a les sigles autonòmiques. Per això, la proposta inclou una comissió conjunta dels tres partits que avaluarà, cas per cas, els acords i coalicions amb les agrupacions d’electors i llistes realment independents de cada territori per sumar-les a la governabilitat. I si cal afegim representants de les associacions de la societat civil, Òmnium, Assemblea i AMI. Cal aquest Front Independentista Municipal.
L’acord s’estendrà de manera automàtica als Consells Comarcals i a les Diputacions, garantint que les institucions de segon nivell serveixin com a motor i refugi del projecte d’emancipació nacional. Ha arribat l’hora de deixar de mirar qui tenim al costat per començar a mirar, fixament, cap on anem. Sense fer fora el 155 i el populisme de les nostres institucions no avançarem cap a la independència, un acord d’aquestes característiques crea il·lusió i evita de manera segura l’augment dels partits del 155 i del populisme, som molts els que voldríem aquest acord.
Postdata: “Assumir aquest compromís és una qüestió de supervivència política. Sense una unitat de mínims com aquesta, blindada i auditable, serem incapaços de fer fora el 155 de les nostres vides; cada municipi sense acord serà una nova trinxera que regalem als qui van aplaudir la repressió.”
