“La vida és el que ens passa mentre estem ocupats en altres plans” John Lennon
Interpretació? Diferents versions. Hi ha coherència entre “el que ens passa” i “allò del que ens ocupem”? Estem ocupats en els millors plans perquè ens passi el millor en la vida?
El que passa en les nostres vides és el que desitjàvem, desitgem?
Quant al millor nivell de vida: treball, sanitat, educació, progrés, seguretat; un present realitzador i satisfactori, un futur clar, amb moltes oportunitats. O succeeix el contrari?
En sociopolítica: una veritable democràcia i desenvolupament institucional en tots els estaments perquè siguin homologables amb els seus equivalents dels millors estats referents. O el contrari?
Identitat comuna, sòlida, creixent, que no sols suporta les pressions de molt diferents identitats, cultures immigrades, sinó que les integra en un sentiment de Catalunya, el “català”. O el contrari?
Què ens passa…? Hi ha l’informe “Fènix”, els informes que el Consell de la República està difonent, significatives dades d’economistes com David Ros o Niño Becerra. Els dèficits permanents d’execució a Catalunya de pressupostos de l’estat. Molts anys d’espoli, finançament congelat, pèrdua de posicions de Catalunya en rànquings europeus, espanyols. Una Catalunya sense Estatut sobre la qual qualsevol dirigent autonòmic espanyol se sent superior. Increment de població, immigració, descontrolada sense que l’estat aporti recursos en proporció per a atendre-la. Inutilitat d’aprovar lleis en el Parlament català que són anul·lades per estaments espanyols. La llista és molt llarga. “Això” és el que passa a Catalunya i afecta a la seva gent. Sap aquesta societat el que li “costa” ser dependent de l’estat espanyol mentre està ocupada en altres plans?
Aquí està també el gran potencial de Catalunya admès per la UE, per prestigiosos economistes internacionals, fins i tot Premis Nóbel, però que no es tradueix en el benestar que la població de Catalunya mereix pel que genera. Aquí està l’enorme valor geoestratègic, econòmic, cultural, el talent tan demostrat en molt diferents camps. Sap aquesta societat quant milloraria si es concentrés en els seus plans perquè li passin les millors coses al seu abast? Només ho aconseguirà si decideix ser “ella mateixa i per si mateixa”. Que no sigui depenent de l’estat espanyol, perquè demostra que no està disposat a permetre-ho.
El que passa en les nostres vides era, és, objecte dels nostres objectius o en contra d’aquests? Si no es reacciona, quins efectes té, tindrà, en el futur, en les vides de cada habitant, les seves famílies, professions, empreses…?
Què és l’AHIR…, AVUI…, DEMÀ…?
“Avui és el demà de l’ahir. Avui serà l’ahir de demà” Tot el que avui “ens passa en les nostres vides” és conseqüència del que ahir, abans d’ahir, temps anterior…, ha anat succeint tenint-nos com a protagonistes actius o passius. Com el “passar” de la política, el desencantament, l’abstenció. O la participació!
Protagonistes: Tots els estaments de l’estat espanyol, patronals, sindicats. Estaments a Catalunya. Associacions. Determinants: els electors! En quina mesura cada protagonista ha estat, és, responsable del positiu, del negatiu, de “el que ens passa en la vida? En quina mesura cada votant és protagonista, positiu o negatiu, del “avui”? O “s’absté”, deixa fer.
“El major càstig per als qui no s’interessen per la política és ser governats pels pitjors”. (Plató)
O: Qui accepta una injustícia en silenci es converteix en còmplice d’ella” (Sartre)
I el DEMÀ…?
En quins plans hem d’ocupar-nos perquè les “coses que ens passin siguin les millors” en qualitat de vida, progrés, democràcia, llibertat, identitat…?
Coneixen el tema “Imagine” de John Lenon? Una utopia èxit universal. Utopia…?
Imaginem que la majoria dels votants a Catalunya fossin conscients de les seves mancances que pateixen, dels enormes beneficis al seu abast…, i reaccionessin! Siguin capaços de planificar el millor futur comú, ocupar-se dels plans per al millor demà; triar els millors polítics “gestors” que el materialitzen i no líders populistes, mediàtics, que se serveixen del poble i no al poble. Una Catalunya capaç de conèixer el seu enorme potencial i decidir optimitzar-lo en democràcia, identitat, qualitat de vida, amb pla comú, “SER”!
Imaginem que la majoria decideix participar, comprometre’s. Deixar de parlar de democràcia per a viure-la. Deixar de parlar d’independència per a actuar, ser militants, en favor dels beneficis d’aquesta independència, sempre pacífica i democràticament. Imaginem que és la majoria la que es converteix en “líder” en lloc d’esperar a un hipotètic líder mediàtic.
Imaginem que la societat és capaç d’OCUPAR-SE DELS PLANS QUE ORIENTIN I MATERIALITZIN EL MILLOR QUE ENS PUGUI PASSAR. No és una utopia!
“Si no penses en el teu avenir, no el tindràs”. (Kenneth Galbraith)
Avui és el demà de l’ahir. Avui és l’ahir de demà. Avui estem decidint el nostre demà. Què volem que passi en les nostres vides? Ens subordinem als plans que facin uns altres…o ens “ocupem nosaltres dels plans” que ens portin cap aquest demà i que optimitzi la nostra qualitat de vida, democràcia, llibertat…?
Què és el coherent…? Imaginem…! Actuem…?
