Formar part d’Espanya ens costa molt car
La crisi de l’habitatge a Catalunya continua sent el principal taló d’Aquil·les de la política estatal, evidenciant que cap de les grans forces polítiques espanyoles compta amb una solució efectiva. Malgrat les promeses electorals i els canvis de govern, el balanç de la gestió del PSOE, el PP i Sumar (ara articulat entorn del Front Ampli) se salda amb un fracàs rotund que asfixia les rendes mitjanes i baixes, tant a nivell estatal com autonòmic i municipal.
Aquest dilluns, el debat ha tornat a desviar-se cap a la picabaralla partidista. El ministre de Cultura i número dos del Front Ampli per Barcelona el 29-N, Ernest Urtasun, ha sortit en defensa del llegat d’Ada Colau. En una entrevista a Els matins de TV3, Urtasun ha replicat al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, afirmant que la comparació que va fer el dirigent popular entre la gestió d’habitatge de l’exalcaldessa de Barcelona i la de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, «no s’aguanta per enlloc». Segons el ministre, els «atacs» del PP responen al fet que el Front Ampli és «imprescindible» per revalidar un govern progressista.
Vuit anys de governs estatals i municipals buits de resultats
Més enllà de la retòrica electoral pròpia de la precampanya, les dades i l’hemeroteca qüestionen els discursos de tots els blocs:
- El fracàs continuat del PSOE i Sumar/Podem a la Moncloa:
Després de vuit anys de governs de coalició a Madrid, la situació de l’habitatge a l’Estat i a Catalunya no ha fet més que empitjorar. L’aprovació de la Llei d’Habitatge estatal ha estat incapaç de frenar l’escalada de preus del lloguer ni d’aturar l’especulació, demostrant la inoperància de les receptes d’uns i altres des de les oficines ministerials.
- El precedent d’Ada Colau a Barcelona: Tot i que Urtasun intenti blindar la seva candidata, els vuit anys de Colau com a alcaldessa de la capital catalana van fixar un precedent de col·lapse. Les seves polítiques intervencionistes no van aconseguir l’objectiu promès d’ampliar significativament el parc de lloguer social ni de rebaixar uns preus que van acabar expulsant milers de veïns de la ciutat.
- La inacció de la dreta espanyola: El PP tampoc es presenta com una alternativa real. Allà on governa a nivell autonòmic o municipal, el partit de Feijóo aposta de forma sistemàtica per la liberalització del sòl i el lliure mercat, unes fórmules que històricament han alimentat les bombolles immobiliàries i que continuen deixant les famílies vulnerables desemparades.
La realitat del carrer demostra que, mentre els líders dels partits espanyols s’intercanvien retrets als platós de televisió per esgarrapar uns quants vots de cara al 29-N, les seves respectives sigles comparteixen la mateixa responsabilitat en una crisi estructural que cap d’ells sap com solucionar.
