ACN Barcelona – Un informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia defensa que el tercer sector ha de diversificar el seu finançament, després de detectar que algunes entitats depenen massa de les ajudes públiques. L’estudi, anomenat ‘El finançament d’entitats del tercer sector d’acció social’, planteja la necessitat de buscar alternatives al finançament públic, així com de “professionalitzar” la gestió econòmica i tenir una planificació financera multianual, entre d’altres. L’informe també reclama revisar el marc fiscal per incrementar les deduccions per donacions a entitats del tercer sector i aposta per un marc normatiu “flexible i inclusiu” per evitar crear “barreres” a les entitats a l’hora d’accedir, per exemple, a ajudes, especialment a les més petites.
L’estudi subratlla que és important “mantenir el finançament públic estable com a motor fundamental” de les entitats del tercer sector, però també indica que s’ha detectat “gran dependència” d’algunes entitats de les ajudes públiques. El document també remarca que s’han constatat “mancances en la professionalització de la gestió econòmica i en la capacitat de planificació a llarg termini de les entitats”.
“És necessari buscar alternatives que diversifiquin els ingressos”, diu el document, tot subratllant que la dependència pública fa les entitats “vulnerables als canvis en les polítiques públiques i els retards en les convocatòries”. A més, el document indica que no és “suficient” amb l’augment dels fons privats, sinó que cal pensar en “noves fonts” de recursos propis, com l’economia social, la prestació de serveis o la participació en projectes europeus o internacionals.
“Només a través d’una estratègia estructurada i professionalitzada, les entitats podran reduir la seva dependència del sector públic i augmentar la seva estabilitat financera a llarg termini”, remarca.
L’estudi constata que les entitats petites i mitjanes són les més vulnerables a la manca de diversificació i professionalització i defensa que necessiten “suport específic” per “enfortir les estructures externes” i la capacitat de gestió. En aquest sentit, el text constata que la professionalització de la gestió econòmica és “una assignatura pendent per a moltes entitats”.
<strong>Normes més homogènies i flexibles</strong>
Pel que fa al marc normatiu, les entitats que han participat en l’estudi assenyalaen que la fragmentació normativa entre administracions locals, autonòmiques i estatals és un problema per a elles a l’hora d’operar i demanen “l’homogeneïtzació de les normatives”. També reivindiquen marcs normatius “més coherents” amb procediments simplificats i que treguin les “barreres innecessàries” a les entitats que operen en més d’un territori.
Per afavorir les donacions, l’estudi defensa una revisió de la normativa fiscal que inclogui un augment de les deduccions per a donants privats i la implementació de campanyes de sensibilització dirigides a empreses i ciutadans. les entitats consideren que els incentius fiscals són insuficientment “atractius” per mobilitzar donacions privades.
De la mateixa manera, el document aposta perquè les entitats del tercer sector busquin “aliances a llarg termini” amb el sector privat que vagin més enllà de donacions o patrocinis puntuals. Així, reivindica la cocreació de projectes amb impacte social que permetrien accedir a finançament, però també a coneixement i xarxes de contacte amb el món empresarial.
Finalment, l’informe també constata desigualtats entre entitats de l’entorn rural i l’urbà. Les rurals, remarquen, tenen accés més limitat a finançament privat i menys xarxes de suport i infraestructura tecnològica.
L’estudi s’ha fet amb diferents entitats representatives del tercer sector, entre elles la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. També amb un grup d’experts amb representants del món acadèmic i del mateix sector social.
