ACN Brussel·les – El govern de Polònia ha afirmat que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE es tornarà a tractar al Consell de la Unió Europea “si hi ha voluntat” entre els estats membres. Així ho ha afirmat l’ambaixadora de Varsòvia a la UE, Agnieszka Bartol, que ha confirmat que el govern espanyol no ha sol·licitat a l’executiu polonès -que assumirà la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025- abordar la qüestió pròximament. L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. Allà, la qüestió no s’ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l’aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d’Afers Generals (CAG).
“No he rebut la petició encara. Entenc que, després de les discussions en la presidència anterior -del Consell de la UE-, estem esperant els informes. Però, si hi ha voluntat, farem el que els estats membres ens demanin, està clar”, ha assegurat Bartol durant la presentació de les prioritats del govern de Varsòvia durant el seu mandat al capdavant del Consell de la UE.
<strong>Antecedents</strong>
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE va elevar-se per primer cop a nivell ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, la qüestió no ha tornat a la taula dels 27 des de principis de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Si bé des de l’estat espanyol han defensat en reiterades ocasions que tant l’oficialitat del català a la Unió Europea com l’ús de la llengua al Parlament Europeu són dos processos igualment prioritaris, no han transcendit moviments per a l’aprovació en l’àmbit dels estats. Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres, però alguns dels estats membres mantenen els seus dubtes.
Suècia, per exemple, veu massa cares les estimacions sobre els costos derivats de la mesura–per ara només es disposa d’un càlcul preliminar basat en el cas del gaèlic l’any 2015 i que eleva el cost per les tres llengües fins als 132 milions d’euros-, Finlàndia defensa la reivindicació, però reconeix que calen “clarificacions”.
En aquest sentit, diversos estats consideren necessària l’elaboració d’un informe per part dels serveis jurídics del Consell de la UE per esvair tots els dubtes i continuar endavant amb la proposta. Sobre aquesta qüestió, les últimes informacions procedents de fonts diplomàtiques consultades per l’ACN apunten que Espanya encara no ha sol·licitat aquest document, mantenint d’aquesta manera els procediments en ‘standby’.
Bona prova d’això és que durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, que va començar el juliol passat, no s’ha posat sobre la taula la qüestió del català. De fet, en l’últim Consell d’Afers Generals de la presidència hongaresa que se celebrarà el pròxim 17 de desembre, tampoc es preveu que l’oficialitat del català torni a posar-se sobre la taula.
<strong>Prioritats de la presidència de Polònia</strong>
L’ambaixadora del govern de Donald Tusk a la UE ha presentat aquest dijous les prioritats de la presidència de torn de Varsòvia al capdavant del Consell de la UE.
Sota el lema “Seguretat, Europa!”, l’executiu de Tusk pretén tirar endavant una agenda centrada a reforçar la seguretat dels 27 davant la continuada invasió de Rússia a Ucraïna. En aquest sentit, el full de ruta de la presidència se centrarà en set eixos que giraran entorn de la seguretat: la seguretat exterior i interior, la seguretat econòmica i energècia, la seguretat en salut i alimentació, i la seguretat vinculada a la informació.
