ACN Brussel·les – Els 27 estats membres de la Unió Europea han arribat dividits a la cimera del Consell Europeu que se celebra aquest dijous a Brussel·les. La trobada dels líders de la UE ve marcada per la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, de crear centres de deportació de migrants fora de les fronteres comunitàries, a l’estil del model impulsat per la italiana Giorgia Meloni a Albània. Espanya, Irlanda i Bèlgica han rebutjat ja la mesura. Al seu torn, el canceller alemany, Olaf Scholz, s’ha mostrat escèptic respecte de la proposta i ha dit que no és una solució “per un país gran com Alemanya”. En canvi, països com Lituània, Letònia, Bulgària, i també Dinamarca, s’han mostrat a favor de promoure “mesures innovadores”.
La cimera dels líders de la UE arriba en un moment en què la migració acapara tots els focus, després que aquesta setmana<a href=”https://www.acn.cat/new/c04ef249-6aa9-4b92-b271-b1d266e72948/texts”> la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, dirigís una carta als estats on plantejava l’obertura de centres de deportació en països fora de la UE</a> i posava l’acord entre Itàlia i Albània com a exemple. Aprofitant l’ocasió, precisament la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, juntament amb Dinamarca i Països Baixos, ha convocat una trobada al marge de la reunió per discutir “solucions pragmàtiques”, on també assistirà la mateixa Von der Leyen.
En la reunió hi estan convidats els estats que van subscriure una carta on es demanava a l’executiu europeu un “canvi de paradigma” en les normes actuals sobre les deportacions, una llista formada per 14 estats membres -i tres estats més de l’espai Schengen- on apareixien Alemanya, França o Àustria, entre d’altres.
<a href=”https://www.acn.cat/new/4fc77db9-394a-491b-9197-3587ef86bea2/texts”>Espanya, que no va subscriure la missiva, considera que el debat per resoldre la qüestió migratòria no s’hauria de reduir tan sols centres de deportació</a> i aposta per un enfocament més global. Segons apunten fonts diplomàtiques espanyoles, els centres són un element de la carta de Von der Leyen, però no el principal ni l’únic. En aquest sentit, des de l’Estat defensen que cal reforçar l’enfocament “preventiu” -a través de la cooperació amb els països de trànsit i origen- i accelerar l’aplicació del pacte de migració i asil europeu.
<strong>Irlanda, Bèlgica i Espanya rebutgen el model, mentre que Alemanya es mostra escèptica</strong>
A la seva arribada a la cimera, el primer ministre d’Irlanda, Simon Harris, ha defensat el Pacte d’Asil i Migració aprovat per la UE com la via per lluitar contra la immigració il·legal. “L’única manera de progressar és complir el pacte”, ha dit. Harris també ha fet una crida a “respectar els drets humans” en matèria de polítiques migratòries i ha criticat el model impulsat pel Regne Unit amb Ruanda. Tot i això, ha demanat “explorar fórmules”, especialment pels països que es troben a les fronteres exteriors de la UE.
En una línia similar, el primer ministre de Bèlgica, Alexander De Croo, ha rebutjat frontalment la proposta de Von der Leyen i ha afirmat que es tracta d’un model “molt car i poc efectiu”. Per De Croo, la via per lluitar contra la immigració il·legal és promoure acords amb els països d’origen.
Per la seva banda, el canceller d’Alemanya, Olaf Scholz, s’ha mostrat contrari a la mesura, argumentant que “no és la solució” per l’elevat nombre de persones que arriben a la UE cada any i, especialment, a Alemanya. “Si mires les dades, els centres no són realment la solució per un país tan gran”, ha defensat. Tanmateix, Scholz ha afirmat que la UE necessita promoure “deportacions d’acord amb la normativa europea”. “No pot venir tot el món, hem de seguir les nostres regles”, ha afegit.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha parlat a l’arribada a la reunió de líders de la UE. Tanmateix, fa uns dies ja va mostrar el seu rebuig frontal a la iniciativa de la presidenta de la CE, argumentant que atempta contra el dret internacional. En la mateixa línia<a href=”https://www.acn.cat/new/3a1f04ed-04ac-43e6-99c5-46aff0e95fc3/texts”> es va expressar l’eurodiputat del PSC Javi López, que va alertar que es tractava d’una mesura “inhumana”</a>.
<strong>Els països de l’Est fan una crida a lluitar contra la “instrumentalització” de la immigració</strong>
Tanmateix, la proposta de Von der Leyen s’ha rebut amb força consens als països de l’Est, i també en d’altres com Dinamarca o Holanda. En aquest sentit, a la seva arribada a la cimera, la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha alertat que “no es pot continuar entrant tanta gent a la UE”. “Hi ha persones venint a la UE que no haurien d’estar aquí en cap cas, els hem de retornar ràpidament, perquè alguns d’ells cometen delictes mentre estan aquí”, ha dit. “Hi ha un límit de gent a qui podem ajudar”, ha sentenciat.
El president de Lituània, Gitanas Nausėda, s’ha mostrat a favor de la proposta de “mesures innovadores” promoguda per la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, i ha demanat a l’executiu comunitari que ofereixi als estats membres les “eines” suficients per poder “estabilitzar” les fronteres exteriors de la UE. En aquest sentit, el primer ministre de Bulgària, Dimitar Galvchev, ha assegurat que els centres de deportació “no són una mala idea”. “És una mesura a la qual donarem suport”, ha subratllat.
Alhora, la primera ministra de Letònia, Evika Silina, ha apressat la UE a prendre una decisió “rellevant” per lluitar contra la “instrumentalització de la immigració” per part de països com Bielorússia. En la mateixa línia, el primer ministre d’Estònia, Kristen Michal, ha acusat Bielorússia d’utilitzar la immigració “com a arma” i ha fet una crida als estats membres a “alçar-se” davant del govern bielorús.
Al seu torn, el primer ministre de Grècia, Kyriakos Mitsotakis, ha defensat una política “dura, però justa” respecte de la immigració, i ha afirmat que està “impacient per escoltar” la nova proposta de la CE respecte de la qüestió. “El pacte sobre Asil i Migració no aborda la qüestió dels retorns, no podem acceptar que no siguem eficaços a l’hora d’ocupar-nos dels que no tenen dret a l’estatut de protecció a la UE”, ha dit.
