ACN Barcelona – Un estudi europeu coordinat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en el qual s’han analitzat set televisions públiques de Croàcia, França, Malta, Andalusia, Catalunya, Portugal i Sèrbia, conclou que la presència de les dones en els informatius de televisió se situa al voltant del 30%. A més, una constant en les set televisions és que la majoria de veus femenines corresponen a declaracions de persones ocasionals, sense representació social o professional. La vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de gènere, Laura Pinyol, afirma que els resultats són “decebedors” i que constaten un “biaix de gènere”.
En l’informe hi han participat les set autoritats audiovisuals: l’Agencija za elektroničke medije (AEM) de Croàcia, l’Autorité de régulation de la communication audiovisuelle et númerique (Arcom) de França, el Broadcasting Authority (BA) de Malta, el Consejo Audiovisual de Andalucía (CAA), el CAC, l’Entidade Reguladora para a Comunicação Social (ERC) de Portugal i el Regulatorno Telo Za Elektronske Medije (REM) de Sèrbia. Cada participant ha analitzat el principal informatiu de la cadena pública més destacada.
En el cas de Catalunya, el CAC ha analitzat la presència global de la dona en els informatius de TV3, en el sentit de comptabilitzar-ne les intervencions amb veu d’homes i de dones que apareixen en les notícies o entrevistats a l’estudi. La mostra ha estat de quatre setmanes del període comprès entre gener i abril del 2024. El resultat global, està al voltant del 30%, amb un valor màxim del 39,3% en el cas de France 2 i un de mínim del 26,1% a la TVM de Malta. En el cas de TV3, el resultat ha estat del 30,4%.
Aquesta xifra parcial no representa el global de l’any per a TV3, però, si es consolidés, implicaria retrocedir al valor de l’any 2018. El 2023, darrer any amb les dades completes, l’índex de la presència de la dona als informatius de TV3 va ser del 35,9%.
Més enllà del desequilibri en termes quantitatius que afecta les set televisions, es constata que les dones intervenen preferentment en les notícies com a veus ocasionals, mancades de projecció pública. I a la inversa, que els homes tenen més pes a l’hora de parlar per raó del seu càrrec o posició en àmbits com la ciència, la cultura, l’economia i els esports, entre d’altres. En concret, la presència de dones com a veus ocasionals va oscil·lar entre el 43% de la TVM de Malta i el 60,2 de la RTP1 de Portugal.
En el cas de TV3, el 46,7% de les veus ocasionals van correspondre a dones. Val a dir que l’apartat veus ocasionals, juntament amb àmbit polític, són els de més pes en tots els informatius analitzats, amb l’única excepció de France 2, on els dos àmbits principals són veus ocasionals i economia.
D’altra banda – tot i que amb un nombre absolut d’intervencions molt més reduït – la presència relativa de dones també és propera o superior al 50% en la majoria de televisions analitzades dins de l’àmbit de l’educació, una esfera relacionada amb l’atenció a les persones tradicionalment feminitzada: a Croàcia (48,1%), a Portugal (53,8%), a Malta (60%) i a França (62,2%). En el cas de TV3, va ser del 37,5%.
En el pol oposat, els desequilibris més flagrants es constaten en els àmbits de l’esport (amb una presència gairebé nul·la de dones en tres televisions i al voltant del 10% en altres tres) i en el de la seguretat i la defensa, amb una proporció de dones propera al 9% en tres països i entre el 15% i el 25% en la resta. Finalment, l’informe mostra que en la major part de les televisions analitzades, la proporció de dones joves duplica, aproximadament, la d’homes joves i, en alguns casos, aquest desequilibri és fins i tot més acusat.
Així, la televisió amb un biaix més elevat entre homes i dones joves va ser la TVM de Malta, on van aparèixer un 3,5% de homes joves per un 14,5% de dones joves (és a dir, quatre vegades més). En l’altre extrem, les que van presentar desviaments més moderats van ser Canal Sur i TV3, on les dones només van duplicar la presència dels homes pel que fa a la mateixa franja d’edat.
