ACN Barcelona – Un faristol al xamfrà entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan recorda des d’aquest dimecres les quatre víctimes mortals de l’atemptat a la sala de festes Scala el 15 de gener del 1978. Es tracta d’un nou indret de memòria que s’ha inaugurat coincidint amb el 45è aniversari de l’atemptat. El regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, i el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, han participat en l’acte de descoberta del faristol i han assenyalat l’indret com un lloc de memòria. Bernabé Bravo, Ramón Egea, Juan Manuel López i Diego Montoro, tots quatre operaris, van morir quan eren fent tasques de manteniment a l’interior de la sala. Van quedar en l’oblit institucional durant vint anys.
En l’acte de descoberta del faristol, Marc Serra i Jordi Rabassa han admès que l’homenatge arriba tard, un sentiment compartit també pels familiars de les víctimes. Tanmateix, ha dit Rabassa, esperen que gràcies al faristol amb una placa explicativa de l’atemptat es recordi els noms de les quatre víctimes i el que va succeir aquell tràgic 15 de gener d’ara fa 45 anys.
“Són referents ètics de la nostra ciutat, persones que amb aquell malaurat atemptat ja formen part de la història de la nostra ciutat, no els volem oblidar, volem que tota la ciutadania sàpiga què hi havia en aquesta cantonada”, ha dit Rabassa des del xamfrà on s’ubicava la Sala Scala i on ara hi ha habitatges i una botiga.
Mercè Bravo, filla d’una de les víctimes mortals de l’atemptat, ha lamentat que algunes de les vídues no hagin arribat a temps de viure aquest homenatge. “Volem dir alt i clar que mai hagin de passar tants anys perquè les víctimes d’un atemptat terrorista tinguin l’homenatge que mereixen”, ha afirmat demanant també que qualsevol reivindicació s’ha de fer “mitjançant el diàleg, mai utilitzant la violència”.
<strong>L’atemptat</strong>
Els fets van tenir lloc després d’una manifestació contra els pactes de la Moncloa, quan un grup de joves àcrates de diverses filiacions van llançar còctels molotov a l’entrada de la popular sala, causant un gran incendi i la mort dels quatre operaris, que es va qualificar d’accident laboral.
L’Ajuntament recorda que si bé es va “criminalitzar l’anarcosindicalisme” i l’anomenat ‘Cas Scala’ es va tancar en fals amb diversos interrogants sense aclarir, posteriorment, el periodisme d’investigació va demostrar que es tractava d’un crim d’Estat. Un confident policial sota les ordres dels comissaris franquistes va instigar i preparar l’atemptat.
Així, el consistori denuncia que els familiars dels treballadors morts van patir una doble victimització, ja que van quedar en l’oblit institucional durant vint anys, fins que al 1998 van ser reconeguts com a víctimes del terrorisme, sense que el cas es reobrís mai en seu judicial.
“Va ser un atemptat de l’estat espanyol per construir una democràcia que va néixer ja malament i va comptar amb aquestes víctimes que durant massa dècades hem oblidat”, ha dit Rabassa en l’acte, que ha reivindicat la figura dels historiadors per continuar estudiant el tardofranquisme.
Per la seva banda, però, Antonio Egea, fill d’una de les víctimes, ha volgut destacar que els autors de l’atac eren militants de la CNT.
