ACN Barcelona – La directora, guionista i professora de cinema Carla Subirana va descobrir la Costa da Morte l’any 2016. Subirana va quedar impressionada per aquell paisatge en el qual hi conviuen “la vida i la mort”, i va decidir que voldria rodar-hi una pel·lícula. Aquell impuls s’ha convertit en el film ‘Sica’ que Subirana estrena a la secció Generation de la Berlinale. Es tracta del primer film de ficció de la realitzadora que explica la recerca d’una noia de 14 anys del cos del seu pare, desaparegut durant un naufragi i que està interpretat per Thais García i Núria Prims. En una entrevista amb l’ACN, la directora apunta que alguns dels temes que recorren el film són la pèrdua de la infància i la posada en valor de la figura de la mare.
Subirana va descobrir l’any 2016 O caminho dos faros a la Costa da Morte, la ruta gallega que uneix Malpica i Fisterra, i va quedar impactada pel paisatge. “Aquesta va ser la primera llavor per tirar endavant una pel·lícula”. Durant el procés de documentació va descobrir que la Costa da Morte és un dels llocs més perillosos del món, ja que hi ha més de 600 naufragis documentats. “És un lloc que per una banda alimenta molta gent que viuen de la mar i a la vegada s’emporta moltes vides”.
Descobrir aquest paisatge va ser per a ella el primer impuls per fer una pel·lícula. Després, però, es va anar preguntant perquè l’atreia tant aquell lloc, més enllà de les històries vinculades amb els naufragis. “És un espai molt verge on sents que la vida i la mort hi estan molt presents. Pots caminar per una platja molt llarga de molts metres i no trobar-te ningú”.
‘Sica’ és una pel·lícula rodada majoritàriament en gallec i també en català, que parla de la Sica, de 14 anys, una noia obsessionada en que el mar retorni el cos del seu pare després que patís un naufragi.
La directora ha manifestat que ‘Sica’ és “aparentment” una pel·lícula sobre la pèrdua de la infància, que s’emmarca dins del gènere ‘coming-of-age’. Subirana, però, assenyala que hi ha altres temes que van apareixent a la història com el viatge cap a la mare que fa la noia. La directora volia posar en valor a la pel·lícula la figura maternal. Altres temes que recorren la cinta són la necessitat de posar la natura en el centre del relat i la transformació d’una manera de viure a Galicia.
<strong>Actors</strong>
La pel·lícula l’interpreten la jove Thais García Blanco i els també debutants Marco Antonio Florido Añón i Maria Villaverde Ameijeiras. Els acompanya l’actriu catalana Núria Prims i el gallec Lois Soaxe, al costat d’altres actors no professionals de la zona gallega de la Costa da Morte.
‘Sica’ és una pel·lícula rodada en primera persona, destaca la directora. El film segueix a la Sica i a través dels seus ulls es va descobrint el seu món i els conflictes que pateix ella i aquells que estan al seu voltant.
Thais García es posa en la pell de la Sica. Van escollir-la després d’un càsting exhaustiu i de veure 600 nois i noies de Costa da Morte. Subirana explica que ella va arribar tímida, amb la mirada al terra i seca. “La Thais i la Sica són la mateixa persona i ho vaig veure clar”. En el cas de la Núria Pims, diu, també va veure molt clar que havia de ser ella l’actriu que interpretés la mare de la Sica.
<strong>Berlinale</strong>
La cinta s’estrena a la secció Generation de la Berlinale. Subirana creu que anar a la Berlinale és com “pujar una muntanya molt alta, que requereix molt d’esforç” i quan arribes al cim, afegeix, t’alegres d’haver-ho aconseguit, sobretot perquè això li dona una opció a la pel·lícula per tenir una bona estrena a Catalunya i un bon recorregut.
Assegura que arribar a la Berlinale, un any després de l’èxit d’’Alcarràs’, de Carla Simón, al festival, és com una senyal. “Ella obre una porta i ara podem entrar-hi altres cineastes”.
‘Sica’ és una producció d’Alba Sotorra, Miramemira, Zuzú Cinema, Amorambre Films i el Filmmaker Fund. Té el suport de l’ICEC de la Generalitat, de la Xunta de Galícia, del Ministeri de Cultura, de TV3, de TVE, de Televisió de Galícia i del Creative Europe Media Program.
<strong>Carla Subirana</strong>
Subirana és directora, guionista i professora de cinema a la Facultat de Comunicació Blanquerna i de màsters a diferents universitats. El seu cinema transita entre el documental i la ficció. Fins ara ha signat ‘Nadar’ (2008), òpera prima projectada en diversos festivals internacionals i objecte d’estudi a universitats com Harvard, UMass o Cardiff, entre d’altres; ‘Volar’ (2012), nominada als premis Gaudí i primer documental rodat en una acadèmia militar espanyola; ‘Kanimambo’ (2012), menció especial del jurat al Festival de Màlaga, i ‘Atma’ (2016), primera incursió de la directora tant en el curtmetratge com en la ficció de la ma de la ballarina Núria Guiu. Aquest últim treball va rebre el Premi Nacional de Dansa al Fiver del 2017.
