ACN Barcelona – El Liceu ha culminat el projecte dels annals i, des d’aquest dimarts, ja es poden consultar tots els documents i arxius des de la seva inauguració, el 4 d’abril de 1847. L’ampliació de la base de dades històrica, cultural i artística del teatre es va iniciar i començar a publicar per trams el gener del 2020 i ara habilita l’última etapa, entre la inauguració i el primer incendi que va arrasar la sala gran i l’escenari. Els usuaris podran consultar informació artística de les òperes, ballets i concerts, fotografies i programes de mà de tota la història del Liceu. Concretament, inclouen gairebé 24.000 funcions registrades, 21.000 artistes, compositors o autors classificats i més de 1.200 programes de mà.
El 4 d’abril de 1847 s’inaugurava el Gran Teatre del Liceu amb un programa mixt que incloïa una simfonia de Joan Melcior Gomis, el drama ‘Don Fernando el de Antequera’ de Ventura de la Vega, una dansa titulada ‘Rondeña’ de Josep Jurch i ‘Il regio imene’, una cantata de Joan Cortada amb música de Marià Obiols. El nou teatre comptava amb l’aforament més gran d’Europa amb una capacitat per a 3.500 espectadors i l’escenari disposava de les instal·lacions i la tecnologia més moderna d’aquell moment.
Durant els primers anys els espectacles s’estructuraven a partir d’una obra teatral, d’una òpera, d’una sarsuela, d’un ballet o d’un concert amb freqüents intercalacions d’una variada gamma de números de màgia, funambulisme o prestidigitació. La programació de quaresma es reservava a espectacles estrictament musicals i durant el Carnaval, es programaven balls de màscares i de disfresses seguint una tradició molt estesa per a tot Europa. La gran varietat d’espectacles estimulava la presència de sectors molt diversos de la societat, que omplien diàriament la sala. Durant aquest primer període, l’òpera representava aproximadament el 25% de les funcions.
La primera òpera que es va escoltar al Teatre va ser ‘Anna Bolena’ de Gaetano Donizetti (17/04/1847). Durant els primers anys es programava principalment òpera italiana amb una presència molt important de les obres de Rossini, Bellini i Donizetti. També des del primer any s’incorporà l’obra de Verdi. L’òpera francesa s’introdueix més lentament, però aviat adquireix una presència important ja que les característiques de la ‘grand opéra’, encaixaven perfectament amb un teatre de la grandiositat del Liceu amb la presència obligada d’un ballet, grans masses corals i impressionants escenografies. Els compositors més interpretats en aquest període són: Meyerbeer, Halévy i Thomas.
El primer teatre va tenir una vida curta, de 14 anys i és que el 9 d’abril de 1861 un incendi iniciat a la sastreria es va propagar ràpidament i va destruir per complert la sala i l’escenari. El teatre va quedar en runes i els propietaris van decidir unànimement que el reconstruirien repartint els costos entre tots els accionistes i persones amb interessos al Teatre. Barcelona es va guanyar l’admiració general ja que en un any es va reconstruir el Coliseu, de la mà de l’arquitecte Josep Oriol Mestres, novament sense el finançament de la Casa Reial.
Durant la celebració del 175è aniversari del Liceu, s’han anat obrint gradualment les temporades per trams fins a arribar a publicar tot el llegat artístic i cultural del Teatre des de la seva inauguració l’any 1847, uns trams que coincideixen amb les etapes clau en la història del Gran Teatre del Liceu: 1999-2020 (després de la reobertura i fins avui); 1994-1999 (procés de reconstrucció); 1981-1994 (creació del Consorci fins a l’incendi); 1939-1981 (des del final de la Guerra Civil fins a la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias); 1936-1939 (Guerra Civil); 1894-1936 (després de la bomba Orsini i fins a l’inici de la Guerra Civil); 1862-1893 (des de la inauguració del segon edifici fins a la bomba Orsini) i 1847-1861 (des de l’obertura fins el primer incendi).
Els Annals són fruit de la investigació d’en Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu per fer pública la història artística del coliseu barcelonès.
