ACN Barcelona – Un estudi amb participació del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha demostrat l’eficàcia d’administrar pembrolizumab, un anticòs monoclonal, en monoteràpia o combinat amb quimioteràpia per a la majoria de pacients amb càncer escamós de cap i coll metastàtic o recurrent. El pembrolizumab és un anticòs monoclonal que s’uneix a la proteïna PD-L1 per ajudar les cèl·lules immunitàries a destruir més cèl·lules canceroses. L’assaig clínic de fase III Keynote-048 ha conclòs que el seu ús millora els resultats en els pacients amb aquest tipus de càncers que expressen PD-L1. Concretament en pacients amb un CPS (escala utilitzada com a biomarcador per quantificar la presència de PD-L1) igual o superar a 1, que són fins al 85%.
L’estudi mostra també que el benefici millora com més alt és el CPS. La rellevància de les dades de l’estudi ha marcat l’aprovació de l’ús de pembrolizumab, sol o en combinació, per part de l’Agència Europea del Medicament per a aquests pacients. La metgessa oncòloga del Grup de Tumor Toràcics i Càncer de Cap i Coll del VHIO, la doctora Irene Braña, explica que això suposa un canvi important en la pràctica clínica ja que des del 2008 no s’havia produït cap canvi en la primera línia per als pacients de càncer de cèl·lules escamoses de cap i coll.
L’estudi recopila dades de 882 pacients amb aquest tipus de càncer que s’han dividit en tres grups aleatoris. Un grup ha rebut un tractament en monoteràpia de pembrolizumab, el segon un combinat amb quimioteràpia i el tercer, el grup control, el tractament estàndard de cetuximab i quimioteràpia.
Per analitzar les dades obtingudes es va tenir en compte el CPS dels pacients, un indicador que ajuda a determinar la quantitat de PD-L1 present als tumors i les cèl·lules immunes que l’infiltren. Per calcular-lo es mesura el nombre de cèl·lules que presenten tinció al PD-L1 (tumorals i del sistema immunitari) i es divideix pel nombre total de cèl·lules viables del tumor. D’acord amb aquest valor també s’ha fet una subdivisió entre pacients que tenen CPS inferior a 1, els que tenen un valor d’1 a 19 i els que tenen un valor igual o superior a 20.
El que s’ha observat és que, en general, per als pacients amb un CPS inferior a 1 no hi ha un benefici amb l’administració de pembrolizumab. No obstant això, quan aquesta xifra era més alta es començava a veure un augment de la supervivència. Braña apunta que s’ha trobat una relació clara entre l’expressió de PD-L1 i l’augment de la supervivència.
Així, la supervivència general del grup que ha rebut pembrolizumab i una CPS entre 1-19 ha estat de 10,8 mesos davant dels 10,1 del que ha rebut cetuximab i quimioteràpia, mentre que per a la quimioteràpia amb pembrolizumab ha estat de 12,7 mesos. La doctora ha afegit que per primera vegada s’observen supervivències superiors a l’any. A més, assenyala que, malgrat que l’expressió de PD-L1 resulta informativa, continua fent falta explorar nous biomarcadors predictius addicionals per al càncer de cèl·lules escamoses de cap i coll amb baixa expressió de PD-L1 i noves combinacions per millorar encara més els resultats.
