ACN Barcelona.-L’Acadèmia del Cinema Català incorpora sis nous Membres d’Honor, una categoria que ha distingit des del 2009 una seixantena de professionals de diversos àmbits de la indústria cinematogràfica. Els nous Membres d’Honor són la maquilladora Maru Errando, l’enginyer de so i cap de so directe Joan Quilis, el director artístic i escenògraf Cesc Candini, la directora de càsting i dissenyadora de vestuari Consol Tura, el director del festival DocsBarcelona i productor Joan Gonzàlez i la cineasta Rosa Vergés. L’acte de nomenament tindrà lloc aquest dijous al Teatre Zorrilla de Badalona i serà conduït per l’actriu Maria Pau Pigem.
La directora i guionista Rosa Vergés (Barcelona, 1955) va introduir-se en el món del cinema a finals dels 70 de la mà de cineastes com Vicente Aranda, Bigas Luna, J.A. Salgot, Francesc Betriu, Agustí Villaronga, F. Rovira Beleta o Francesc Bellmunt. Ha escrit i dirigit llargmetratges de ficció, com ‘Boom Boom’ (1990), ‘Souvenir’ (1994) o ‘Iris’ (2004), entre d’altres, i documentals, entre els que destaca ‘El Pavelló de la República’ (1993), guardonat amb el Premi Nacional de Catalunya. Ha estat vicepresidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, Premi Ciutat de Barcelona d‘Audiovisuals, membre del Plenari del CoNCA des de la seva creació i fins al 2011 i de l’Institut d’Estudis Estratègics, creat per Foment de Treball el 2019. En aquests moments està escrivint amb Jordi Barrachina el guió de la sèrie ‘Puzzle’.”És un honor formar part del cartell d’aquest any perquè els Membres d’Honor representen un ventall de diferents aspectes d’una pel·lícula que tots igualment són importants”, ha manifestat Vergés en declaracions a l’ACN. Ha recordat que quan la presidenta de l’Acadèmia del Cinema, Judith Colell, li va notificar el nomenament “va veure aquella nena que tenia 18 anys i que portava cafès als rodatges” i va recordar el que havia estat el seu pas al cinema “primer com a tècnic i després com a directora”. Vergés ha recordat també els seus inicis en el món del guió: “Tenir un guió a les mans és la cosa més maca que hi ha, és el llenguatge que comunica tot un equip. Tots estem en funció de portar a terme una idea i un guió”. Ha recordat haver treballat amb cineastes que ha respectat i admirat com Villaronga i Bigas Luna, entre molts altres. Ha reconegut que enveja la possibilitat que hi ha actualment i és que amb poc mitjans es pot fer el primer curtmetratge.Joan GonzàlezLa carrera professional del director del festival DocsBarcelona, productor, realitzador i muntador de documentals Joan Gonzàlez (Barcelona, 1954) es va iniciar el 1976 a TVE. Va formar part dels equips que van engegar TVC, el programa ’30 Minuts’, Betevé i Viladecans Televisió. Com a productor executiu ha produït més de 100 documentals, alguns d’ells guardonats a certàmens com la Berlinale, Sundance o el Festival de Màlaga. El 1996 va crear DocsBarcelona, a Barcelona, Medellín i Valparaiso, i el 2005 incorpora al projecte el DocsBarcelona del Mes, una xarxa de més de 80 sales que exhibeixen mensualment documentals a Espanya i Xile. Aquest 2021 ha nascut Next Us, la branca educativa de DocsBarcelona.Joan Gonzàlez ha manifestat, també en declaracions a l’ACN, que és una alegria immensa després de 45 anys d’ofici ser Membre d’Honor de l’Acadèmia. “Si miro enrere em venen moltes coses al cap”, ha confessat. Entre altres moments, ha recordat quan li va dir al seu pare, òptic de professió, que no seria òptic, tot i ser el fill gran. “El meu pare no va posar cap problema a que em dediqués al món de les imatges”. També ha recordat que Miramar va ser on va començar a treballar en una sala de muntatge amb tots els companys de TVE muntant amb pel·lícules en 16 mil·límetres per fer els informatius. Gonzàlez ha explicat que ha viscut molt intensament tot allò que ha fet des del seu primer film ‘Substantiu adjectiu’ fins a fer possible amb el DocsBarcelona “la cultura documental al nostre país”. Consol TuraConsol Tura (Mataró, 1946), directora de càsting i dissenyadora de vestuari, es va introduir en el món del cinema de la mà de Carles Ricart i Bigas Luna, qui posteriorment seria la seva parella sentimental i de treball. El 1976 va debutar com a dissenyadora de vestuari, de càsting i fins i tot com a actriu a les tres primeres pel·lícules de Bigas Luna: ‘Tatuatge’ (1976), ‘Bilbao’ (1978) i ‘Caniche’ (1979), on va tenia el paper protagonista. Després de ‘Últimas tardes con Teresa’ (1983) de Gonzalo Herralde, ‘Victòria! La gran aventura d’un poble’ (1984) d’Antoni Ribas, i ‘Reborn i Angoixa’ (1987) ambdues de Bigas Luna, se centra en el càsting de ‘Jamón, jamón’ (1992), ‘Huevos de oro’ (1993), ‘La teta i la lluna’ (1994), ‘Son de mar’ (2001) i ‘Jo sóc la Juani’ (2006), totes de Bigas Luna. Entre els altres directors amb qui ha treballat hi ha noms com Antonio Chavarrías, Rosa Vergés, Jaime Camino, Marc Recha o Santiago Zannou. Més recentment ha treballat a sèries de televisió com Polseres vermelles (2011-2013), ‘Merlí’ (2015-2018) i ‘Merlí: Sapere aude’, ‘Los Espabilados’ (2021) i ‘Moebius’.Joan QuilisL’enginyer de so Joan Quilis (Barcelona, 1942) va participar a ‘Furia espanyola’ (1974), de Francesc Betriu, a la qual segueixen Josep Ponsatí, ‘Inflables Cadaqués’ (1975) i ‘Bilbao’, de Bigas Luna (1978). En la seva filmografia formada per més de 80 títols hi ha ‘La verdad sobre el caso Savolta’, d’Antonio Drove (1980); ‘Numax presenta’, de Joaquim Jordà (1980) amb qui torna a treballar a ‘De nens’ (2003); ‘La quinta del porro’, de Francesc Bellmunt (1981); ‘Lola’, de Bigas Luna (1986); ‘Luces y sombras’, de Jaime Camino (1988), ‘Kràmpack’, de Cesc Gay (2000) o el curt ‘Letargo’, de Francesc Orella (2008). També és responsable del so directe en sèries com ‘La Saga dels Rius’ (1975), ‘Desiderio’ (1977), ’13×13′ (1987), ‘La Mari’ (2003) o ‘Majoria absoluta’ (2003).Maru ErrandoLa maquilladora Maru Errando (Barcelona 1954) es va iniciar en el cinema amb ‘Los jinetes de los ojos verdes’ (1992), de Michel Win. La segueixen ‘El somni de Maureen’ (1995) de Romà Guardiet. A finals dels 90 s’estrena amb Ventura Pons a ‘Morir o no’ (2000) i a ‘Anita no perd el tren’ (2001) i a partir de llavors torna a coincidir amb el director català en nombroses ocasions: ‘Menja d’amor’ (2002), ‘Amor idiota’ (2004), ‘Animals ferits’ (2006), ‘La vida abismal’ (2007), ‘Forasters’ (2008) o ‘A la deriva’ (2009). Ha treballat per directors com Mario Camus, Judith Colell, Rosa Vergés, Sílvia Quer, Josep Maria Forn, Jordi Cadena o Sílvia Munt. A més de les desenes de llargmetratges de cinema i televisió en les que ha participat, Errando té una extensa trajectòria en sèries per a televisió com ‘Quan es fa fosc’ o ‘La sagrada família’, publicitat i editorial de fotografia.Cesc CandiniCesc Candini (Barcelona, 1948), director artístic i escenògraf, va començar treballant en publicitat i en disseny industrial i tèxtil. A finals dels 70 va debutar al teatre amb ‘Víctor o els nens al poder’, de Santiago Sans, i al mateix temps al cinema, com a director artístic de Francesc Bellmunt a ‘L’orgia’ (1978) i a ‘Salut i força al canut’ (1979). Continua la seva carrera amb ‘Barcelona sud’, de Jordi Cadena (1980); ‘Reborn’, de Bigas Luna (1981); ‘La plaça del Diamant’, de Francesc Betriu (1982); ‘Un geni amb l’aigua al coll’, de José Luís Comerón (1993) i ‘Razones sentimentales’, d’Antonio P. Ferré (1996). Però el director amb qui més vegades col·labora Candini és Agustí Villaronga, a qui signa la direcció artística de ‘Tras el cristal’ (1985), ‘El niño de la luna’ (1989), ‘99.9’ (1997) i ‘El mar’ (2000). En l’àmbit televisiu ha estat responsable de la direcció artística de sèries com ‘Oliana Molls’ i també de programes de divulgació científica de TV3, com ‘Joc de Ciència’ (1984).ActeA l’acte d’aquest dijous, la maquilladora Maru Errando serà glossada per l’actriu Maria Molins; l’enginyer de so i cap de so directe Joan Quilis, per la productora Marta Esteban; el director artístic i escenògraf Cesc Candini, per la productora i presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola; la directora de càsting i dissenyadora de vestuari Consol Tura, per l’actriu Marta Molins; el director del festival DocsBarcelona i productor Joan Gonzàlez, per la periodista Samanta Villar, i la cineasta Rosa Vergés, pel guionista Jordi Barrachina.
