“El secret de l’existència humana no sols és viure, sinó saber per a què es viu” (Dostoievski)
“Què fan Vostès per a justificar el que els paga l’empresa? Quina és la seva raó de ser professional?”
Pregunta del president d’una empresa a l’equip directiu. Presentava un Pla Estratègic cap a l’Excel·lència. Va mirar fixament a cada executiu. Silenci total. Va prosseguir…
“Senyors, si estan pensant en “tasques” estan molt equivocats. Si pensen en els millors i més ambiciosos objectius, ens entendrem. Materialitzar-los és la nostra raó de ser! Ens paguen per aconseguir les millors metes, no per treballar sense aquesta perspectiva”.
Quina és la “raó de ser” dels qui aspiren a l’Excel·lència?
Com a consultor, i seguint als millors gurus del tema, aporto:
“La raó de ser professional és gestionar l’organització, amb el màxim rigor com a unitat i en cada àrea funcional. Aconseguir diferenciar-se progressivament, positivament, dels competidors. Oferir permanentment més i millors propostes al mercat, propi i de la competència, per a ser percebuts com qui més i millor satisfà les seves necessitats i motivacions. Atreure, retenir, fidelitzar, perquè se sent satisfet. Això no és possible si no existeix un projecte comú, conegut i respectat per tots, en el qual cadascun actua amb la màxima autoexigència, objectiva i subjectiva, i màxima perseverança, cara a una optimització permanent. “Això” és “l’Excel·lència”.
La “raó de ser” defineix “per què i per a què s’existeix. Serveix de “nord”, per a tots.
Aplicació: Respon la “realitat” a Catalunya, dels seus habitants, al que és la “raó de ser” de…
> La monarquia espanyola. Entre altres: “arbitrar i moderar el funcionament de les institucions” Davant el conflicte creat i agreujat per l’estat en i amb Catalunya, va conèixer, va impedir, el progressiu incompliment constitucional, estatutari, de finançament, execució d’infraestructures, respecte a la història, identitat, idioma…? Davant el conflicte, va arbitrar, va moderar… o va empitjorar el problema?
> Tribunal Constitucional: “garantir la supremacia de la Constitució espanyola,…”. Va respectar la constitució amb la seva sentència al segon estatut? No! Pérez Royo, catedràtic de Dret constitucional, diu que el Constitucional va ser qui va donar el “cop”. Va sentenciar referendar el text salvat? No! És equivalent als Tribunals de les millors democràcies o… està subordinat als partits? Seria referendada per majoria avui la constitució espanyola a Catalunya?
>Parlament i Senat: “Les lleis es van fer per als homes, no els homes per a les lleis” (Locke) Actuen, legislen, per al millor per a la societat de Catalunya… o com la “colònia” que denuncia Ohmae i demostra la realitat?
De què es parla? De convertir a Espanya en un estat excel·lent, “rigorós” en tots els seus estaments, nivells, per a diferenciar-se positivament dels seus competidors i materialitzar els millors nivells de progrés, democràcia, serveis socials, etc.? En la qual Catalunya vulgui romandre lliure, satisfactòriament…o el contrari? De com sortir en els rànquings: corrupció, atur, baixa productivitat, democràcia defectuosa; deixar de dependre de subvencions europees, per a incorporar-se als estats avançats?
En una Europa en greu crisi es fixa objectius transcendents, estratègics…? S’orienta al millor futur amb Catalunya…o a tornar al passat i continuar explotant les seves gents…? Què demostra “la raó de ser” d’Espanya per als qui viuen a Catalunya?
> Partits polítics a Catalunya: “El polític és estadista quan pensa en les pròximes generacions, no en les pròximes eleccions” (Churchill)
Què demostren les seves actuacions? Treballen pels millors objectius de Catalunya o bé objectius purament “partidistes, personals, excloents, i només per a ocupar el poder”? Tots poden justificar el que cobren?
Són capaços de crear un projecte comú que materialitzi la condició de “nació” de Catalunya i amb el nivell de vida, de democràcia, d’identitat com poden i mereixen els seus habitants? Com Suïssa, per exemple! Deuen! Si de veritat són estadistes l’única cosa lògica és la independència. La dependència ja demostra els seus molt negatius efectes per a tots! Què demostra la realitat objectiva? El seu independentisme o ‘dependentismo’ qualifica a qui representen, defensen! Són independentistes o dependentistes? Això qualifica a qui representen, defensen, a qui perjudiquen!
>Quin és, segons els seus fets, la “raó de ser de “grans patronals, sindicats, mitjans a Catalunya? Són corresponsables de l’actual “realitat”.
> Electorat. Vostè!: Quina és la “raó de ser” de TOTS davant Catalunya? Va participar en la transició. Va tenir Estatut, finançament singular. Incomplert. Cada any pitjor!. Es va crear el problema i es va agreujar utilitzant la violència de mitjans policials, judicials, econòmics, polítics, lingüístics. Continua tot igual. Conegut. Avui, Catalunya no té estatut referendat. “La violència és l’últim recurs del governant incompetent”. Asimov. La violència és el primer i únic utilitzat per Espanya.
Des de “L’Excel·lència”, un 7 és -3; i un 8 és -2. Aspira el lector al 10 en tot el que espera, necessita: nivell de vida, de democràcia, treball, o es conforma amb el que li donin…? Quina “nota” posa a la realitat actual?
Què és el coherent? Esperar que tots els dirigents polítics s’orientin a aquesta Excel·lència que es desitja, mereix, o ser-ne impulsors, exigint-la?
A recordar: “Si Catalunya fos independent podria crear el mateix nivell de confiança que ha permès a Irlanda créixer tan espectacularment en pocs anys”. Erling Kydland. Premi Nóbel d’Economia.
Quina és la “raó de ser”? Dòcils vassalls de la qüestionada monarquia espanyola, d’un macrosistema polític espanyol clarament perjudicial per als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya? Generar riquesa per al desenvolupament de l’estat espanyol, dels espanyols, en detriment del propi i merescut benestar? Això és contribuir a la progressiva dissolució de la identitat catalana! O SER un electorat conscient, responsable, madur democràticament, que decideix el seu present, el seu futur?
Davant la pròpia situació personal, família, treball, negoci; davant una qualitat de vida, democràcia, EXCEL·LENT, que és possible!, quina és la seva RAÓ DE SER?
Què farà si és coherent?
Joan Manzano
