En el seu primer gran acte a Barcelona, organitzat per El Periódico, el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha fixat les línies mestres de la nova etapa de relacions institucionals amb Catalunya. Sota la premissa que ambdues comunitats autònomes estan “obligades a entendre’s”, el líder de l’executiu valencià ha confirmat que ha buscat un primer contacte directe amb el seu homòleg català, Salvador Illa. No obstant això, aquesta voluntat de cooperació es circumscriu estrictament a l’agenda econòmica i industrial, deixant completament al marge la realitat d’una llengua compartida que travessa una situació de profunda emergència social i educativa. Des dels sectors en defensa de la llengua es recorda de manera contundent que no es pot parlar de “bones relacions institucionals” reals si s’exclou el vincle cultural fonamental que uneix els dos territoris.
Un front compartit basat en la lletra petita de l’economia
L’agenda plantejada per Pérez Llorca busca teixir aliances estratègiques davant l’Estat en matèries que afecten la competitivitat de tot l’eix mediterrani. El president de la Generalitat Valenciana ha desvelat que va contactar personalment amb Illa per a coordinar una trobada aprofitant el seu desplaçament, una cita que no s’ha pogut concretar a causa de la gira internacional del cap de l’executiu català als Estats Units. Els punts clau que el text del mandatari posa sobre la taula són exclusivament pragmàtics:
- El sistema de finançament: Objectiu central de la interlocució per a revisar el model autonòmic.
- Infraestructures compartides: Exigència de celeritat i inversions en el Corredor Mediterrani.
- Impacte macroeconòmic: Preocupació pels efectes comercials del pacte de la Unió Europea amb el Mercosur.
- Política energètica: Debat obert al voltant de la continuïtat de les centrals nuclears.
Unes relacions coixes: el silenci davant l’emergència lingüística
Aquest discurs basat en els interessos empresarials i “despullat d’ideologia” ignora deliberadament el conflicte lingüístic i el retrocés en el qual es troba el valencià. L’absència d’un espai de diàleg cultural bilateral confirma que, per al nou Consell, la llengua no forma part de les carpetes que s’han de coordinar entre el Palau de la Generalitat de València i el de Barcelona:
- El requisit democràtic i cultural: Crítica frontal de teixits civils que adverteixen que sense el reconeixement i la defensa de la llengua comuna les relacions són buides i purament mercantils.
- Urgència civil desatesa: Entitats culturals i educatives denuncien el mínim històric d’ús social de la llengua pròpia, sobretot entre el jovent.
- Ruptura de ponts nacionals: La col·laboració en matèria de promoció lingüística i el mercat audiovisual comú continuen totalment exclosos de la fulla de ruta de Pérez Llorca.
La represa d’unes relacions institucionals “correctes” entre València i Catalunya s’albira viable en el pla tècnic i financer, però neix coberta d’un silenci polític premeditat respecte a la supervivència d’un patrimoni cultural compartit que es troba en situació de màxim risc.
