Dimecres, 19 de Febrer de 2020 - Edició 573
La República

Oda a la paraula “independència” i als herois anònims que la defensen

“La meva dedicatòria és a la política del carrer, a la que està sempre disposada i que sense ella, l’alta política (que no per això és més digna), no tindria res a fer”

Sara Sànchez
Sara Sànchez 23/01/2020
Imatge de la Diada de l'11-S de l'any 2018

Sovint, quan parlem de política fem referència a notícies d’actualitat i com són gestionades pels càrrecs electes. La majoria de les vegades a més, critiquem “la política” creient-nos que en realitat tot està en mans d’unes elits que tot s’ho maneguen entre ells i que, veritablement, l’ofici de fer política no està a l’abast per la resta de ciutadans.

Doncs NO! La política és la manera natural de conviure i de gestionar els conflictes de la ciutadania. Fer política és negociar en família, en la relació amb la parella, amb els fills i, fins i tot, amb aquell cosí que només veus en els casaments i o a la gestió al notari després de l’enterrament del tiet.

La política la fem diàriament, per exemple, quan treballem per altri, o quan anem a comprar a la botiga del costat de casa. La política és negociar i pactar, no té res d’extraordinari, ho fem tots, tots els dies de la nostra vida. El que si és extraordinari és que allà on hem de tenir representants on es prenen decisions importants per a tot el conjunt de ciutadans, el fet transcendent que ens afecta a tots, necessitem persones amb una talla excepcional que ens representin les nostres necessitats i, veient com està el pati, estem bastant orfes.

Suposo que es nota més per la repressió judicial, les mancances estratègiques i de moralitat d’alguns. D’aquests ja n’hem parlat i en parlem molt sovint. Però avui vull dedicar el meu article a aquells ciutadans anònims que cada dia, incansablement, segueixen lluitant a peu de carrer. Tots en tenim algun d’aquests amics, que admirem per no sentir la fatiga que a vegades a la resta de mortals ens deixa garratibats. Aquelles persones que segueixen incansables cada dia, malgrat aquesta classe política que no està a l’altura, que combaten com si no hi hagués un demà. Segur que tots els grups socials i o polítics teniu algun company o companya que aconsegueix negociacions que semblem impossibles.

Penseu en aquest amic o conegut vostre i agraïu-li l’esforç. Jo avui, a aquest ciutadà anònim li poso nom: Jaume Estragués, al meu amic, el que negocia, pacta, ajuda, sempre està disponible pel bé comú, que mai té un NO, que sempre està pendent dels altres i que fa política amb majúscules al carrer, amb la gent i per la independència.

La meva dedicatòria és a la política del carrer, a la que està sempre disposada i que sense ella, l’alta política (que no per això és més digna), no tindria res a fer.

Vull reivindicar també la paraula INDEPENDÈNCIA, que ja ningú diu per por, covardia o vés a saber què, però que és la ruta que ens vam donar entre tots quan vam votar la Cup o JxCat o ERC per majoria absoluta, i que sembla que majoritàriament també tothom vol oblidar.

Per això persones com en Jaume, ens ajuden a no perdre l’horitzó perquè ells no defalleixen mai, i ens indiquen cada dia que la ruta està traçada, els hem de seguir i ajudar que el moment arribarà…

Som-hi Jaume!

Relacionats