Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La revolta sí que eixampla la base

|

- Publicitat -

El Cant dels Ocells ressonava dissabte a Marina en un ambient de certa tristor. Era una manifestació on molta gent, sobretot els més joves, s’hi sentia estranya. Fins i tot l’himne català, esmorteït, no transmetia cap mena d’il·lusió. Photocall i passadís pels polítics, una horeta de reivindicació i a cap a casa. Malauradament, aquesta mena de grans manifestacions s’han convertit en un ritual passiu i domesticat. Semblava que les Marxes de la Llibertat, molt més atractives i potents, quedessin ben lluny.

Molta, moltíssima gent, però, va enfilar cap a Via Laietana. Allò semblava un altre planeta. Es respirava il·lusió, rauxa i futur per tot arreu, amb una mobilització totalment rejovenida, però també amb presència de gent de totes les edats. Venint de Marina, allò era com una dosi en vena d’alegria i optimisme. Aquí no hi havia parlaments, ni escenaris ni pretesos pastors de cap ramat obedient, era la societat civil valenta i autoorganitzada, sense cap lideratge. Els pocs polítics presents, bàsicament de la CUP, Demòcrates o de l’entorn de Primàries, no tenien cap rol protagonista ni molt menys es feien selfies a cap passadís.

Publicitat

Però una cosa que cridava l’atenció, i que s’ha anat repetint en aquestes dues setmanes de revolta, és l’heterogeneïtat de les persones mobilitzades. Gent d’ideologies diferents però unides en la necessitat de plantar cara a la repressió i la injustícia espanyola. Independentistes de nova fornada, potser des de fa només 15 dies, o persones simplement antifeixistes que veuen que l’Estat espanyol és més irreformable que mai, i que cal explorar noves vies. Gent amb la bandera republicana espanyola cridant “Fora les forces d’ocupació” a una policia que apallissa als seus amics, veïns o coneguts. Joves que veuen un futur ple de precarietat, injustícia i crisi climàtica, i que creuen que ha arribat el moment de lluitar contra les estructures que ho permeten i alimenten. Gent unida en la idea que cal un canvi dràstic, començar de zero i crear una societat realment democràtica allunyada de l’Espanya (post)franquista. I consens, renovat, en què la República Catalana és potser la darrera oportunitat per a aconseguir-ho. O almenys intentar-ho.
I davant d’aquest potencial increïble, la resposta i error històric del Govern d’ERC i JxCat ha estat criminalitzar al jovent i alhora reprimir-lo, en plena connivència amb Marlaska i les clavegueres de l’Estat. Dissabte es van tornar a viure escenes de tota mena d’abusos policials, però alerta, també de molta gent que cada cop està perdent més la por.
I mentre alguns partits ens venen el fals mantra que cal aturar-nos i ser submisos per a ampliar la base, la realitat demostra que és justament quan t’enfrontes a l’opressió amb valentia i il·lusió el moment en què el moviment independentista i republicà creix i s’amplia. Tant si és al recer d’una escola defensant una urna o al caliu d’una barricada protegint a la teva gent.

Sí, les Marines també són útils i tothom ha de tenir el seu espai, però ens calen moltes més Urquinaones i Vies Laietanes. I cada cop ser-hi més.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut