Dimecres, 1 d'Abril de 2020 - Edició 615
La República

Irene Montero, la protagonista farsant

“Ara ja t’has coronat (mai millor dit) i ja t’has convertit amb el Carrillo de torn i, diria, has trigat ben poc. Ni la cadira estava calenta per trair els teus”

Sara Sànchez
Sara Sànchez 10/02/2020
La ministra d'Igualtat Irene Montero aquest 14 de gener del 2020

D’adolescent em va tocar viure la transició espanyola. Tot i la meva joventut, ja sabia a qui havia d’ajudar i a qui no però mai vaig entrar en allò que se’n deia “camaraderia”. Sempre he fugit d’idees preconcebudes i de llistes de premisses bones o dolentes. Podia compartir alguna de les idees comunistes com d’altres associacions o partits però mai vaig arribar a ser militant de res. No encaixava i anava per lliure.

Però després de veure i escoltar la ministra Irene Montero dient que si per pujar el SMI a la gent cal aplaudir al rei “doncs es fa” és quan constato, una vegada més, el fracàs d’aquella transició espanyola (o èxit, segons el prisma d’on es miri).

I és que amb aquestes declaracions Montero quedes retratada. Ara ja t’has coronat (mai millor dit) i ja t’has convertit amb el Carrillo de torn i, diria, has trigat ben poc. Ni la cadira estava calenta per trair els teus i les teves (que per trair també cal especificar femení i masculí). De fet, ja ho veu advertir per carta via digital, com bons previsors.

Avui és quan pel bé comú has traït al bé col·lectiu que no l’individual, que el confoneu sempre que us dóna la gana. Pel bé comú us vau empassar que Carrillo, l’amic comunista del dictador Ceausescu fos Juan Carlista, perquè el veia un “bon jan que feia senyores” com deia la Sra Rius, però campechano, comissionista de genocides, informació que Carrillo va obviar quan va passar de “recalcitrante comunista a socialista de pelo en pecho y cigarro en mano” a les bodeguetes de torn.

Un maquiavèl·lic camí que durant la transició van fer mentre deixaven a la presó a comunistes i anarquistes que sí que s’havien jugat la vida i la seguretat de les seves famílies durant anys, sense amnistia per a ells i represaliats amb llistes negres. Ara, Irene, tu i el teu partit lila esteu repetint la història.

L’esquerra i la dreta sou pans del mateix paner si no respecteu els drets humans. I vosaltres heu aplaudit al rei corrupte i repressor per unes cadires de fireta.

Però encara hi ha més, on sou quan la fiscalia proposa condemnar per resistència els encausats de l’asseguda davant el TSJC?

Segur que la resposta és que treballareu des de dins per canviar les coses. I un be negre! Heu entrat al Gobierno i el primer que heu fet és blanquejar el sistema, el Deep State i ovacionar al Borbón que ven armes a Aràbia Saudita i clama el “A POR ELLOS”. I això és vergonyós.

Per mí, això de COMPAÑEROS Y COMPAÑERAS, és pur teatre i tu, Irene Montero, ets la imprescindible protagonista farsant perquè, de camarada, se n’ha de ser, i tu només “has estat” per una temporada. Has durat fins que ha començat la següent obra, i ves com canviaràs fins que baixi el teló i tots torneu a casa. Ah, això sí, amb el sou vitalici del Règim del 78 que dèieu venir a trencar.

Potser això sorprèn algun demòcrata espanyol, que en deu quedar algun (esperem). En canvi, aquí a Catalunya ja coneixem aquest tipus de polítics: tenim la FRAUCOLAU, que per una vara d’alcalde que ja ni toca, es va vendre el consistori a un ex “de tot i de res” de nom Valls, que passeja amb “Almirall” pels carrers de BCN com Robert Redford al Gran Gatsby.

Un altre teatre de l’absurd, on ens fan passar bou per bèstia grossa! Ja n’hi ha prou! Us passegeu com súper dones, amb criança de fills en documentals súper guais i contra la tortura i a favor del canvi climàtic i heu trigat poc i res a abaixar-vos els pantalons com autèntics homes covards.

Relacionats