Dimarts, 20 d'octubre de 2020 - Edició 817
La República

Catalunya no té rei… i perdrà també la policia?

“Caldria aclarir si hi ha hagut o no vegades on membres del cos i altres policies han col·laborat amb escamots feixistes, facilitant les dades i adreces de les seves víctimes”

Albert Donaire Malagelada
Albert Donaire i Malagelada 09/10/2020
Mossos d'Esquadra que protegeixen la subdelegació del govern espanyol a Lleida carreguen contra els manifestants. Imatge del 14 d'octubre de 2019. (Horitzontal)

Avui ha tornat a venir el cap de l’estat espanyol a Catalunya. I novament, ho ha tornat a fer blindat i protegit per centenars de policies. I no ho ha fet aclamat pel poble, ja que els que l’han anat a rebre era per fer-li saber que la seva figura no és benvinguda al nostre país.

No és d’estranyar que no sigui benvingut per part d’un poble contra el qui va fer un discurs demolidor el 3 d’octubre de 2017. Un discurs en el qual va aplaudir la repressió contra ciutadans pacífics que simplement volien exercir el seu dret a vot amb llibertat en una mal anomenada democràcia consolidada.

Però no és només aquest el problema d’aquesta monarquia caduca. És el com va arribar al poder. Sense tenir en compte els successos històrics des de 1714 i l’actitud dels seus avantpassats contra el poble català, cal recordar que la part més recent de la nissaga dels Borbons, és on és per la gràcia d’un dictador feixista sanguinari.

No hi és perquè el poble l’hagi votat per gust, perquè cal recordar que l’estat espanyol estava constituït en república abans del cop d’estat feixista de 1936.

Llavors ens volen fer creure que està legitimat perquè el poble espanyol el va votar referendat en una constitució. Una constitució que molts de nosaltres no hem tingut ocasió de votar i que, els que la van votar, van haver de fer-ho sabent que era allò o seguir amb una dictadura.

El fet és que la constitució més moderna d’Europa no ha canviat res en tots aquests anys i que els poders franquistes de l’estat la segueixen interpretant a la seva conveniència. Sobretot quan es tracta de protegir als més poderosos i perseguir o enfonsar aquelles minories nacionals o la gent més necessitada.

Així doncs, no és d’estranyar que el Sr. Felipe de Borbón no sigui benvingut al nostre país.

I juntament amb això, també cal destacar que en tot aquest procés, des del 2017, molts tenim la percepció que el poble de Catalunya està perdent la seva policia. Diferents motius ens ho fan reflexionar.

Per exemple, les actuacions més que dubtoses d’una Brigada Mòbil del cos de Mossos d’Esquadra cada vegada que s’ha de reprimir una manifestació independentista o cal fer d’esclaus obedients dels cossos de seguretat espanyols. Caldria aclarir si hi ha hagut o no vegades on membres del cos i altres policies han col·laborat amb escamots feixistes, facilitant les dades i adreces de les seves víctimes.

Per què es limita que els manifestants es puguin apropar al que diuen que és el seu cap d’Estat? Potser perquè tenen por que es descobreixi que aquest senyor no és volgut per la majoria de la població?

Avui hem pogut veure també com els Mossos havien retirat una pancarta d’Òmnium Cultural en contra del rei espanyol. En un primer moment, hem pensat molts que havia estat sota les ordres de la casa reial, però més endavant pel que s’ha sabut per part de diputats del Parlament, s’ha sabut que era per ordre del propietari de l’hostal, el qual no estava d’acord amb el que s’havia penjat. En aquest cas, la limitació de la llibertat d’expressió també ve donada per persones del propi poble.

Això no obstant, ens hauríem de preguntar també per què es limita que els manifestants es puguin apropar al que diuen que és el seu cap d’Estat? Potser perquè tenen por que es descobreixi que aquest senyor no és volgut per la majoria de la població?

I tornant al cos de Mossos d’Esquadra i la llibertat d’expressió, podríem interpretar com una vulneració de l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, quan s’ha conegut en més d’una notícia que hi ha hagut expedients contra membres del cos de Mossos, ja no per com fan la seva feina, sinó pel que pensen i defensen en la seva vida privada? El dret a la llibertat d’expressió hauria d’estar garantit per a tots els ciutadans, independentment de la seva professió.

Com explica el cos de Mossos d’Esquadra aquesta persecució a través d’Afers Interns cap a aquests agents?

És difícil recuperar la imatge davant la ciutadania si cada dia s’està fent l’esquerda més i més gran.
Cal prendre mesures des del Govern per acabar amb aquestes actituds, des del meu punt de vista, poc democràtiques.

El poble de Catalunya no és que no vulgui tenir una policia. El poble de Catalunya vol una policia democràtica emmirallada amb les policies més modernes del món.

I alguns tenim la percepció que en lloc de fer passos endavant, estem al mateix lloc o fins i tot comencem a fer passos enrere.

Catalunya no té rei, perquè no el vol la majoria de la població. Acabarà Catalunya també sentint-se orfe de policia, i no pas per l’actitud d’una majoria, sinó més aviat per la fressa eixordadora i sobredimensionada d’una minoria?

Relacionats