Dissabte, 14 de Desembre de 2019 - Edició 506
La República

300 anys sent enganyats i tornarem a pactar amb Espanya?

“Què és una mesa de negociació o un diàleg si sabem que mai Espanya ens deixarà fer un referèndum? De què parlarem, doncs?”

Gerard Sesé
Gerard Sesé 25/11/2019

La història de les relacions polítiques de Catalunya amb Espanya estan plenes d’enganys, tripijocs, seduccions malicioses i trampes de sopars de duro per part de l’Estat. Malgrat tot, els governants de torn catalans han tornat a caure de quatre grapes als cants de sirena espanyols. I com pot ser?

El Compromís de Casp, passant pel pacte de Tortosa, la Mancomunitat, els fets del Sis d’Octubre, l’Estatut dilapidat a Madrid o la falsa promesa de diàleg abans del 10-O del 2017, són alguns exemples constants de l’engany de l’Estat amb Catalunya. Quan hem tret pit o, fins i tot, quan tan sols hem aixecat tímidament el cap un cop superada la violència i repressió, sempre hi ha hagut una segona estratègia de seducció endimoniada espanyola: promeses falses a canvi de fer recular el catalanisme, el federalisme i ara l’independentisme.

Una teoria històrica que el mateix Oriol Junqueras explicava a les seves classes d’història a les facultats de Periodisme i de Ciències polítiques de la UAB anys enrere.

Si la història ens ha ensenyat la veritable cara d’Espanya, ara que els partits catalans són claus a Madrid, perquè estem disposats a cedir-ho tot a canvi “d’una mesa de negociació” com demana ERC o, a abandonar la via unilateral “si hi ha diàleg” com assegura Jordi Sánchez de JxCat?

Què és una mesa de negociació o un diàleg si sabem que mai Espanya ens deixarà fer un referèndum? De què parlarem, doncs? Quina promesa ferma i clarificadora és assegurar diàleg si, un cop iniciat, es neguen a tot? El diàleg, doncs, en aquest cas, no és res més que un sinònim de fer marejar la perdiu.

La famosa “hora greu” que viu Catalunya, els votants de l’1-O, la gent que es mobilitza al carrer, els demòcrates en general, no es poden vendre amb una promesa de diàleg. És absurd.

I el pitjor de tot és que quan el maltractador veu com la seva víctima s’alça i s’intenta imposar, té un moment de dubte i, fins i tot, de por. Però quan s’adona que anava de fanfarronada i de seguida torna a abaixar el cap submisament, se sent més fort i la repressió que li exerceix és doblement ferotge i violenta.

O aprofitem la nostra força amb fermesa i anem cap endavant, o el que ens caurà a sobre no es podrà remuntar en moltes dècades.

Relacionats