És molt senzill: a Catalunya majoritàriament la gent vol la independència que es va votar i guanyar democràticament. Cinc anys després de l’1-O, la gent no ha deixat de ser independentista. Ben al contrari, ara els independentistes encara ho som més i continuem sumant-ne a la causa malgrat que alguns intoxicats pels lobbys del poder segueixin amb la cançó que “encara no som prou”.
Si estiguessin segurs que l’independentisme està de capa caiguda, ves a saber si encara s’atrevirien a fer un referèndum, que de fet mai no permetran per raons “d’honor”. En qualsevol cas, saben perfectament que ara mateix és el nacionalisme espanyol el que ha perdut bous i esquelles i n’és la millor prova que el partit que va guanyar les eleccions del 155 va de cap a la desaparició i això cal veure-ho com un èxit de l’independentisme, de la gent. Cada cop més, els que no se senten independentistes, però que són espanyols demòcrates, saben que l’única solució per millorar la vida dels catalans i dels espanyols és la independència de Catalunya per, d’aquesta manera, trobar-nos en igualtat de condicions.
Al llarg d’aquests nefastos cinc anys, que han provocat desencís, emprenyades i moltes preguntes sense resposta, els catalans hem patit repressió, espoli fiscal, i un continu reguitzell de lleis espanyoles injustes moltes de les quals contravenint iniciatives del nostre parlament. Això ha provocat que hi hagi un bon nombre de ciutadans independentistes desencisats i que s’expressen dient que “el dia que de veritat vulgueu fer la independència, m’aviseu”. Per això és un greu error posar en discussió el fet mateix i l’essència de la manifestació de la Diada per intentar reduir-la a un acte d’una concreta entitat i prou. En aquest punt vull agrair el compromís que Òmnium ha mostrat aquests darrers dies amb l’ANC anant junts unitàriament en defensa de la independència, davant la vergonyosa campanya dels lobbys de poder mentint, atacant i injustament menystenint l’ANC.
Com es diu en termes esportius, la millor defensa és un bon atac i, passant-ho a la Diada, la millor resposta a aquests miserables intents de menystenir una manifestació popular que fa una dècada que reuneix centenars de milers de ciutadans sota totes les formes possibles, ha de ser passar a l’atac i el millor atac és una presència massiva a la manifestació d’aquest diumenge a la tarda i, com que sense cap mena de dubte serà un èxit, els lobbys del poder hauran de recórrer a comprar els seus altaveus mediàtics manant-los fer titulars com ara “poca gent”, “punxada de l’ANC” i totes les plagues bíbliques d’Egipte imaginables. Nosaltres, ni cas i centrem-nos a omplir la manifestació en la titànica i repetitiva però indispensable missió de forçar els partits polítics independentistes a pactar una fèrria unitat d’acció en la direcció única fixada en aconseguir la independència.
Ho hem repetit moltes vegades en els nostres editorials que ningú, ni partits ni entitats, no té ni mai tindrà l’hegemonia política a Catalunya i que no té cap sentit demanar ser pal de paller perquè els altres vinguin. Tots hi hem d’anar colze a colze sense protagonismes. Sense unitat no acabarem aquesta estúpida guerra civil independentista que el que fa és afavorir els nostres oponents que són, en termes polítics, el PSC (els partits intransigents i llefiscosos són una ínfima minoria a Catalunya) i, en termes d’alliberament nacional, el colonialista regne d’Espanya.
Guanyem el carrer, tornem a fer realitat que “els carrers sempre seran nostres” i tornem a mostrar al món, que fa cinc anys s’ho estava mirant amb deteniment, que seguim dempeus, que Catalunya té un desig real i possible d’esdevenir un nou estat dins la Unió Europea i, en clau interior, deixem en evidència els porucs i immobilistes quadres dirigents dels partits anomenats independentistes i forcem-los a treballar per la unitat d’acció i per aconseguir la independència o, altrament, que deixin pas a noves persones que sí que ho vulguin de debò.
