Dissabte, 24 d'octubre de 2020 - Edició 821
La República

Heribert Barrera, l’últim republicà

Que l’Ajuntament de Barcelona obeint l’unionisme hagi decidit retirar-li la Medalla d’Or de la ciutat ens sembla una vergonya i una greu ofensa a un líder republicà honest del partit de Francesc Macià i Lluí s Companys

Cartes dels lectors
Cartes dels lectors 24/09/2020

Som pocs el que recordem la personalitat de l’Heribert Barrera  que el 23 F 1981 era a la llista de les persones a afusellar en cas de victòria del cop d’Estat de Milans del Bosch i Tejero, com el que aquestes línies escriu.

Barrera va tornar de França per reorganitzar l’esquerra a l’interior i sortir de la clandestinitat, establint les millors relacions amb Josep Pallach, l’home de La democràcia per fer què?, doncs compartia l’ideari socialdemòcrata que considerava viable per Catalunya. En vigílies d e les eleccions mort en Pallach el 1977, la seva gent va acabar pactant amb CDC i ERC es va quedar sola amb Estat Català.

Es podia discutir fets i anècdotes del polític Heribert Barrera.  Però va ser dels pocs que va dir no a una Constitució que implantava la monarquia com a forma d’Estat sense previ referèndum. Era conscient i va veure que la monarquia borbònica no aportaria res a Catalunya, ans al contrari, com ha passat. Se li podia discutir la seva direcció, però escoltava la gent.

Es va trobar amb una Constitució que va impedir la ruptura que plantejavem molts demòcrates que no creiem en l’evolució democràtica del franquisme programada des de la Secretaria General del Movimiento amb l’acord del monarca successor de Franco.

Una vegada més les regles de la política les van marcar a Madrid i des de Madrid. Catalunya es va quedar amb l’horitzó autonòmic, lluitant contra el centralisme del PSOE i del PP.

Barrera tenia pressa per fer realitat la llibertat de Catalunya. Era un polític astut posat al front d’un partit republicà que va trigar a ser legalitzat a diferència de CDC que va assumir la monarquia des de l’inici enviant a la Comissió redactora de la Constitució en Miquel Roca.

El 1978 Barrera es manifestava també per l’autodeterminació. El 1980 era ja el President del Parlament de Catalunya i defensava aquest dret com a legítim. Eurodiputat entre 1991 i 1995 per la coalició Europa de les nacions, i president d’ERC entre 1991 i 1995, rebent el 2000 la Medalla d`Honor del Parlament de Catalunya.

Tot i els seus 75 anys de militància ininterrompuda a ERC, no tenia la confiança de Tarradellas, no va voler pactar amb Tierno Galván per les eleccions generals de 1977, participant amb el Front d’Esquerres amb el Partit del Treball. Però si es va acabar entenent amb Jordi Pujol quan aquest va accedir a la presidència de la Generalitat, fent d’ERC una força imprescindible.

Barrera va deixar el seu testament polític  fent un llibre sobre Cambó, deixant clar que no es poden tenir dues pàtries i va veure clares les raons que  en cada moment justificaven la seva posició, en el marc de les circumstàncies que va viure. En el seu llibre Barrera advertia de  dels polítics que senten simpaties pels dictadors organitzant blocs de dretes per anar contra les esquerres.

Que l’Ajuntament de Barcelona obeint l’unionisme hagi decidit retirar-li la Medalla d’Or de la ciutat ens sembla una vergonya i una greu ofensa a un líder republicà honest del partit de Francesc Macià i Lluí s Companys que, a més, va rejovenir el partit cedint la direcció a nous dirigents.

Pau Miserachs

Relacionats