Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Ara sí, “chapeau” Galves…!

|

- Publicitat -

Fa unes setmanes vaig indignar-me amb una col·laboració que em va semblar injustificable d’en Jordi Galves a propòsit i aprofitant la mort d’en Julio Anguita. Em semblava i em sembla encara que escriure al caliu de la mort d’algú sense valorar el poliedre que és cada persona, cada vida, i el polièdric i sempre contradictori que és també el futur i el camí d’aquest país nostre cap a la llibertat (i dels que defensem això des de posicions i vivència de lluita i consciència nacional i de classe) era fàcil i oportunista. I demostrava ignorància.

Ara, però, vull manifestar que la teva col·laboració, Jordi, sobre la inefable i oportunista (sempre) i demagoga (sempre) Pilar Rahola és oportuna i encertada.

Publicitat

Sóc dels oients (a vegades sóc sols oïdor) del programa d’en Basté, bon programa. A vegades li faries una bona encaixada al bo d’en Basté (perquè és bona persona) i a vegades (això és evidentment subjectiu) faria el que feia la meva mare quan començava a sonar -invasiva i violenta- la música imperial de l’himne espanyol del “Diario hablado” de les 14,30h, i li deia en asturià al meu pare “apaga el mexu” (la pixada) i sentíem aleshores Ràdio Paris o Ràdio Londres (ara no sé bé quina de les dues). A mi em passa això si al Basté li toca la Rahola o si toca el Bernat Dedéu d’enfant terrible… (els “citoyens” i pesoes-peperos tenen la coherència de no amagar les seves posicions de merda… dels de l’espai podemita no cal dir res… no fan res i segueixen irrellevants i de baixada incontrolada).

Per tant, t’entenc Jordi: jo ja sóc gran i amb indicadors crònics prop dels límits… Però la Rahola ha superat sempre les meves expectatives de salut, també quan jo era jove i sa. L’he sofert trencant per tot arreu, o de regidora i tertuliana sense rubor on li pagaven més…

Per tant, aquest cop, chapeau Galves. Aquesta dona no ajuda gaire a la causa d’aquest país, ha fet això que dius i molt més, sempre de forma interessada i demagògica, amiga dels seus amiguets i amiguetes, encobridora del que sigui assegurant-se sempre un micròfon o un espai de premsa ben remunerat per seguir bellugant la cua i vivint (ara ja) de la seva caricatura.

Minut i resultat. Primera part… Un a un… O potser dos-cents a un a favor d’ella. Però ja m’està bé. Si queda tocada segur que algú veritablement important per aquest país prendrà nota.

Romà Torrents i Llanos

Publicitat

Opinió

Minut a Minut