Una dècada ha estat necessària perquè els principals referents de l’espai postconvergent verbalitzin el que molts consideren un dels majors errors estratègics de la política catalana moderna. El maig del 2016, assetjada pel cas Pujol, les retallades pressupostàries i el veto de la CUP a Artur Mas, CDC va decidir liquidar les seves sigles en un històric “Superdissabte”. Avui, deu anys després d’aquell experiment, les figures clau del moviment admeten obertament el fracàs d’aquella decisió.
Els punts clau del penediment
- Error de diagnòstic: Jordi Turull i Xavier Trias coincideixen que es va matar el partit per problemes conjunturals.
- El preu de les retallades: Turull admet que l’ajust econòmic va danyar l'”ànima social” de la formació.
- Resistència d’altres marques: Trias recorda que altres partits espanyols amb casos de corrupció més greus mai van tancar.
- Una mort estalviable: L’expresident Artur Mas reconeix ara que el tancament de la formació es podria haver evitat.
- Llegat viu: Junts detecta que l’esperit convergent continua sent majoritari entre les seves bases.
Una transició traumàtica i inacabada
L’any 2016, la refundació es va vendre com el salt de la “vella política” a la “bona política”. Però el camí de mutacions posteriors (PDeCAT, la Crida, Junts) ha generat una inestabilitat orgànica prolongada.
Actualment, l’intent de recuperar l’ordre i el pragmatisme de l’antiga CDC xoca amb la necessitat de completar la refundació ideològica. Tot i que Turull veu l’esperit de CDC plenament integrat a Junts, Mas adverteix de manera contundent que encara “queda camí per fer” per recuperar aquella solidesa electoral i institucional.
L’error de matar La Crida: El moviment transversal de Puigdemont que Junts va liquidar per por a les sigles
La dissolució d’una plataforma clau evidencia el fracàs en la gestió del postconversió i la incapacitat d’articular el llegat de CDC.
Dins de l’embolicat procés de mutació de l’espai postconvergent, el penediment actual de figures com Mas, Turull i Trias no només es limita a la mort de CDC, sinó que es fa extensiu a la liquidació dels moviments nascuts en aquella refundació. El cas més paradigmàtic és la defunció de La Crida Nacional per la República, el moviment transversal impulsat per Carles Puigdemont i Jordi Sànchez el 2018. Concebuda per superar les cotilles de la vella política i unir l’independentisme sota un sol paraigua, La Crida va acabar sent sacrificada per absorbir l’estructura interna del partit tradicional, un moviment que avui molts consideren un segon error estratègic encadenat.
Els motius de la caiguda de La Crida
- Por a les sigles: El moviment pretenia desdibuixar els partits, fet que va xocar amb les estructures clàssiques de l’antiga Convergència.
- Sacrifici organitzatiu: Es va dissoldre el 2020 per cedir tot el protagonisme i la militància a la refundació de Junts.
- Pèrdua de transversalitat: La seva mort va tancar la porta a atraure sectors independents aliens a la tradició convergent.
- Tensió interna: La coexistència amb el PDeCAT va accelerar la seva desactivació com a eina política real.
