Les humoristes Ana Polo i Maria Rovira, del pòdcast ‘Oye Polo’, van ser les encarregades de presentar la gala dels XVI Premis Gaudí, en una edició que va batre rècords de participació i de talent. La parella humorística no va deixar passar l’ocasió de reivindicar la importància de la llengua catalana i del cinema en català amb un punyent discurs que no va deixar ningú indiferent, en el qual piquen el crostó del sector audiovisual català que, sovint, prioritza el possible èxit del film en detriment de la llengua.
Les presentadores van començar celebrant el fet que, per primera vegada, els Premis Gaudí baten rècord de candidatures de pel·lícules en català: concretament, un 41% de totes les presentades eren en la llengua pròpia de Catalunya. “Una xifra rècord, estem de superenhorabona” ironitzen, tot afegint que “fins ara no es feien moltes pel·lícules en català. Per fer, no es fan ni etiquetes. Tampoc no se subtitula ni es doblen moltes pel·lícules en català, i, pel que sigui, tampoc no s’acaba d’apostar pel català” exposen.
“Es fan pel·lícules en català, però costa una barbaritat que arribin als espectadors” etziba Maria Rovira. Les humoristes aplaudeixen el fet que les plataformes com Netflix o Amazon han duplicat els títols en català, però lamenten que els títols en català no arriben ni al 12% del catàleg de les plataformes.
Una altra xifra esfereïdora que Polo i Rovira posen damunt la taula és que l’exhibició de pel·lícules en català a sales de cinema no ha arribat mai al 5%. Una dada aparentment insòlita, tenint en compte que hi ha sales que sí que fan projeccions en català, com ara el cinema Girona de Barcelona, però també la sala d’actes de l’Ajuntament de Barruera, tal com apunten les presentadores. “Sí, es fan poques projeccions en català, i algunes es fan a l’escola Frederic Montpou de Matadepera. Sales que existeixen perquè l’acadèmia s’ha inventat el ‘Cicle Gaudí’ per apropar el cinema en català al territori”
“Incomprensiblement, la gent no veu cinema en català” ironitzen “i quan en veu, se li fa estrany, forçat… però al final el cinema en català és tan forçat com la música o la literatura en català. Us sembla forçat ‘La plaça del diamant’, els Manel, o Aznar recitant Gimferrer?” etziben, tot afegint alguns dels principals arguments amb què s’excusen els cineastes catalans que invisibilitzen la llengua, i justificant-ho irònicament: “A vegades, cal sacrificar la llengua per una bona causa: la causa del teu ego, concretament”.
Les presentadores posen d’exemple el cas d”Alcarràs’, la pel·lícula de Carla Simón que va batre tots els rècords i va traspassar fronteres, malgrat estar feta íntegrament en català. “Potser estava aquí la clau perquè Europa ens mirés: fer una bona peli en català. El cinema català pot ser un motiu d’orgull i una manera de fer país. Amb tot el que ha demostrat el cinema català fins ara, potser tenim prou proves per anar-nos-hi posant” conclouen.
Enhorabona a tots els guardonats als #PremisGaudí!
Tenim un país amb un talent extraordinari. I com ens recorden l’@anapolo___ i @oyesherman, si ens conjurem, també és capaç de triomfar en la seva llengua pròpia. El català no és una llengua de segona! pic.twitter.com/S3JpT2IJhu
— Xavier Antich (@XavierAntich) February 5, 2024
