Dissabte, 8 d'octubre de 2022 - Edició 1534
La República

Trapero estudia accions legals contra Nieto per vincular-lo amb l’exili de Puigdemont

L’advocada del major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha explicat aquest dilluns que estudien emprendre accions legals contra l’ex-secretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto per unes […]

Agències 18/03/2019
El Major Trapero, a les portes del Tribunal Suprem / ACN

L’advocada del major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha explicat aquest dilluns que estudien emprendre accions legals contra l’ex-secretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto per unes declaracions a Onda Cero, on va afirmar que qui més va ajudar a marxar a l’exili a Carles Puigdemont “va ser la seva escorta dels Mossos triada pel senyor Trapero”. En una entrevista a TV3, Tubau ha valorat que és “extraordinàriament greu que se li atribueixi al major Trapero un fet delictiu, que és un delicte d’obstrucció a la justícia”, i ha recordat que la marxa a l’exili de Puigdemont està sent investigada a l’Audiència Nacional. “Estem estudiant l’exercici d’accions judicials respecte a unes manifestacions que són falses i que atribueixen al major Trapero un fet delictiu”, ha indicat.

D’altra banda, sobre que dubtés del pla dels Mossos per detenir l’anterior Govern català després de la DUI, Tubau ha dit que “és extraordinàriament sorprenent que qui va ser secretari d’Estat d’Interior surti a fer unes manifestacions públiques per rebatre una declaració testifical, que imagino que si ho fa és perquè havia de ponderar que era contrària als interessos de determinades persones vinculades al Ministeri de l’Interior”.

Rebatre la rebel·lió

Tubau s’ha mostrat satisfeta per la declaració de Trapero com a testimoni al Tribunal Suprem perquè va ser una “declaració ordenada, sistematitzada i va aportar moltíssims elements fàctics, de dades”, similar a l’última que va fer a l’Audiència Nacional, en què està acusat de rebel·lió. En ser preguntada sobre si el seu testimoniatge permet rebatre l’acusació de rebel·lió contra els líders del procés sobiranista, Tubau ha valorat a TV3 que el testimoniatge de Trapero “aporta elements molt valuosos i essencials per rebatre l’existència d’un delicte de rebel·lió”.

Ha considerat que, si en la tesi de l’acusació recau el fet que el Govern català comptava amb un cos armat, els Mossos d’Esquadra, “sostenir la rebel·lió és una actitud voluntarista sense cap tipus de fonament”.

Els observadors internacionals diuen que les preguntes de Marchena a Trapero podrien indicar falta d’imparcialitat

Els observadors del judici del Tribunal Suprem de l’equip de l’International Trial Watch (ITW) han criticat que el president de la sala, Manuel Marchena, fes preguntes a Trapero que havia prohibit fer a la fiscalia. Això podria ser un “indici de falta d’imparcialitat objectiva del tribunal”, segons la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Consideren que també hi hauria falta d’imparcialitat en el fet que Marchena no hagi acceptat les protestes de les defenses quan es va preguntar a testimonis per la seva afiliació a Òmnium, i en canvi es va prohibir a les defenses preguntar quines webs consultava la secretària judicial d’instrucció 13.

Un altre indici de falta d’imparcialitat és el fet que Marchena hagi retret a alguns testimonis la seva falta de memòria, quan el nombre de preguntes sense resposta ha estat elevat, però no a altres com Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría o Juan Ignacio Zoido. En canvi, només a un, el va advertir del delicte de fals testimoni. Aquest advertiment, consideren els juristes, pot “condicionar” les respostes següents del testimoni. En un sentit similar, els juristes recorden que els testimonis investigats en altres procediments poden negar-se a declarar, però Marchena “pot coaccionar la seva declaració” des del moment que els obliga a jurar o prometre dir la veritat, cosa que no està prevista a la llei, segons aquests juristes.

De fet, els juristes creuen que aquesta situació ve provocada per la disgregació de la causa en fins a quatre procediments. “Això genera distorsions en l’ordre de les declaracions (que ha estat evident, aquesta setmana, en el cas del major Trapero, que hagués declarat com a acusat abans que, per exemple, Diego Pérez de los Cobos); en la possible afectació del seu dret de defensa; en la limitació de les preguntes de les parts no proposants dels testimonis; i, en definitiva, en vista a aclarir la veritat dels fets”, expliquen. Tot això, a més, “està directament relacionat amb un fals punt de partida: és qüestionable que el Suprem sigui, en aquest cas, el jutge predeterminat per la llei”, recorden.

Els juristes critiquen també que el dret de defensa també es podria veure vulnerat per l’aparició de nou material probatori “sorpressiu” que només tindria la fiscalia i que procedeix del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Sobre l’exhibició d’imatges durant el judici, els observadors adverteixen que serà important aquesta setmana vinent davant dels testimonis de guàrdies civils. “En aquest sentit, reiterem que el dret a un procés sense dilacions no pot ser invocat pel tribunal en detriment del dret de defensa, i menys tenint en compte les altes peticions de presó que sol·liciten les acusacions”, assegura l’ITW.

Per últim, els juristes adverteixen d’una “descompensació temporal de les sessions”, amb durades de fins a deu hores o només de vint minuts. Aquesta descompensació es deu, en part, al fet que dos magistrats són membres de la Junta Electoral Central. “Això posa de relleu que funcions no jurisdiccionals d’alguns membres de la sala, que són perfectament renunciables, estan condicionant la bona marxa de les sessions”. D’altra banda, segons els observadors, no consta en l’Acord 55/2019 que aquests dos magistrats s’hagin abstingut en la votació que obliga la Generalitat a retirar els llaços grocs dels edificis públics, cosa que “podria també suposar un indici de falta d’imparcialitat objectiva del Tribunal”. Igualment, critiquen que l’ordre dels testimonis no permet concentrar l’examen dels diversos delictes imputats per l’acusació, cosa que afectaria el dret de defensa.

La setmana passada els observadors han estat Ralph J. Bunche, secretari general d’Unrepresented Nations and People Organization (UNPO), de Bèlgica; Hannibal Uwaifo, soci director de l’African Bar Association, de Malawi, i Ricardo Juan Sánchez, professor titular de Dret Processal a la Universitat de València. Aquesta setmana, els observadors seran Ernesto Moreau, vicepresident de l’Associació Americana de Juristes, d’Argentina, i Alejandro Forero, professor de dret penal a la Universitat de Barcelona.