Dilluns, 10 de maig de 2021 - Edició 1018
La República

Torra narra al dietari del seu confinament que Aragonès “a les reunions té un paper passiu; mai té res a afegir”

Parla d’actitud “manicomial” de la Moncloa i carrega contra PSC i comuns -“lacaics dels seus amos madrilenys”- i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau

Avatar
Agències 15/03/2021
El llibre 'Les hores greus' (Símbol editors, 2021) de Quim Torra, arriba aquest dilluns a les llibreries.

Quim Torra detalla a ‘Les hores greus. Dietari de Canonges’ (Símbol Editors, 2021) el dia a dia del seu confinament. L’expresident del Govern hi relata l’experiència que va viure entre el 15 de març i el 30 d’abril, reclòs a la Casa dels Canonges els primers dies de la pandèmia, malalt de la covid-19. Torra carrega contra el president espanyol, Pedro Sánchez, l’aleshores ministre Salvador Illa, però també contra el seu propi Govern. De fet, és contundent contra el seu vicepresident, Pere Aragonès: “Em decep, en totes les reunions té sempre un paper passiu, absent, sense intervenir-hi. Normalment, en cada reunió li acabo preguntant si té res a afegir. No passa mai”.

Al llibre, en format de dietari, Torra critica constantment les disputes internes entre els partits que donen suport al seu Govern, Junts i ERC, així com entre les pròpies conselleries. El 23 de març esclata en una reunió del Consell Executiu, i així ho reprodueix: “Ja sé que no hem superat el recel atàvic entre els dos partits. Però ara tampoc? Ara que estem en la situació més greu en dècades, tampoc?”. Torra també critica l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, el dia 20 de març, sobre les intervencions del Govern a la cambra, presencials, i no englobades en una sessió plenària: “Accepta la meva compareixença, però la redueix a una tertúlia al bar del Parlament. Quin president, aquest home!”.

El 130è president de la Generalitat també explica que el dia 24 el truca l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, per dir-li que la consellera de Salut, Alba Vergés, “amaga xifres”. Les crítiques son constants contra Vergés, però també contra la consellera de Justícia, Ester Capella, i la titular d’Empresa, Àngels Chacón, a qui Torra acabaria destituint a l’inici del nou curs polític. El president també relata al dietari que l’epidemiòleg Oriol Mitjà rebutja el càrrec de rang de conseller, i que el 8 d’abril es filtra que les competències sobre les residències es traspassen d’Afers Socials a Salut: “Jo m’esperava la dimissió del conseller [Chakir el Homrani], però és una alternativa que no puc rebutjar”, diu després d’una conversa amb Aragonès.

A l’epíleg del llibre, escrit la nit electoral del 14-F, Torra subratlla que “no es pot repetir la idea de fer Govern al preu que sigui sense que s’hagi acordat una estratègia de país -i no de partits- que li doni sentit i el faci creïble”. En acabar la trobada del 6 de febrer a Palau, Sánchez es deixa uns paper a la taula. Torra “corre” a donar-los-hi, i un assistent del president espanyol l’atura i li assegura que els documents eren per a ell. Es tractava de la proposta del govern espanyol: “Ni me l’havia lliurat i la llista inacabable de no sé quantes propostes, cada una més autonomista que l’altra, ja sortia filtrada pels teletips”.

Torra, que es va haver de confinar a Canonges durant l’esclat de la pandèmia, reprodueix diversos missatges de whatsapp que creua amb Sánchez, on reclama el confinament total ja des del 15 de març -avui fa un any. Poc després, el dia 17, escriu sobre Illa: “La situació és dramàtica i insostenible, i a nosaltres ens obliga a actuar com puguem i amb els mitjans que bonament trobem. Quina temeritat i quin error tan greu que ha comès el ministre Illa!”. Fins i tot, en un moment parla d’actitud “manicomial” de la Moncloa. Torra també carrega contra PSC i comuns -“lacaics dels seus amos madrilenys”- i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Torra detalla com es va intentar avançar en moltes mesures contra la covid-19, per buscar EPIs, decretar el confinament total, i buscar la manera d’explicar a la ciutadania la situació real. També reflexiona sobre el fracàs del procés independentista.

Així, quan el 16 de març l’informen que és positiu en la malalta, escriu: “No estava preparat per a la crueltat de la política catalana. Potser tampoc tenia l’ambició ni la força que calen. Però jo em pensava que anàvem a fer la independència i no la guerra entre nosaltres”. I remata: “Tenir l’oportunitat de presidir el país i no haver pogut avançar, no haver estat capaç de saltar els obstacles que els uns i els altres anaven posant. Quina decepció!”.

El mateix dia apunta notes sobre la seva “solitud”: “Davant de totes les hòrrides polítiques que he vist, la meva ha estat una solitud volguda, gairebé desesperadament promoguda per mi mateix, per allunyar-me de tot allò que jo pensava que era un engany al mandat de l’1-O”. El dia 30 conclou: “En el pitjor moment de la meva presidència, ara soc jo”.

En molts moments, Torra explica que ha de gestionar les emocions per treure tota la pressió, i que a vegades es desfà, en solitud a Canonges: “Ploro al llit. Però m’he d’aixecar. Ara no puc fallar”, diu el 18 de març. L’endemà, després de tenir “bronca” amb el seu equip de l’oficina de president -amb una sol·licitud de dimissió inclosa-, relata: “L’aïllament ens està fent més esquerps, com si el confinament ens fes actuar com llops solitaris. Ens costa entendre les raons de l’altre”. Així, el 24 de març accepta demanar “ajuda” a una psicòloga. Dos dies després verbalitza que està “entrant en una depressió”.

El dia 30 admet que “la legislatura estava acabada abans de començar” i que, de fet, encara desconeix els motius pels quals li van proposar la presidència de la Generalitat. “Les confiances estan trencades. A les presons i a l’exili”. Com a anècdota, explica que cada nit li demanava a la seva dona que li “retirés els punyals” que se li havien anat acumulant a l’espatlla durant el dia.

Torra també explica la conversa amb la seva mare quan Carles Puigdemont el va triar com a president de la Generalitat: “Ha passat una cosa que no havia de passar, però ha passat (…). M’han proposat de ser el president. I he dit que sí”. I la mare li dona tot el suport: “El pare n’estaria molt content. Endavant”. Aquí, Torra explica que odia “els aduladors tant com als conspiradors”: “Per això la relació amb Puigdemont més aviat va ser sempre respectuosament distant. També per part seva”.