Dijous, 22 d'abril de 2021 - Edició 1001
La República

Tilda Swinton: l’actriu que brilla pel seu talent

Tilda Swinton rebrà aquesta tarda a la gala inaugural el Gran Premi Honorífic en reconeixement a una trajectòria que “brilla pel seu talent, versatilitat i una predilecció per un cinema […]

Joan Vila i Boix
Joan Vila i Boix 04/10/2018
Tilda Swinton en un acte d'homenatge / Wikipedia

Tilda Swinton rebrà aquesta tarda a la gala inaugural el Gran Premi Honorífic en reconeixement a una trajectòria que “brilla pel seu talent, versatilitat i una predilecció per un cinema atrevit i independent”. Entre els títols que Tilda Swinton ha protagonitzat destaquen Orlando (Sally Potter, 1992), Adaptation (Spike Jonze, 2002), Quemar después de leer (Joel i Ethan Coen, 2008), El curioso caso de Benjamin Button (David Fincher, 2008), ‘Tenemos que hablar de Kevin’ (Lynne Ramsay, 2011), Sólo los amantes sobreviven (Jim Jarmusch, 2013), Rompenieves (Bong Joon-ho, 2013), El Gran Hotel Budapest (Wes Anderson, 2014), Dr. Strange (Scott Derrickson, 2016) i Okja (Bong Joon-ho, 2017).

La sombra de la ley (Dani de la Torre, 2018), el film ibèric explica els conflictius anys vint a la ciutat de Barcelona de la mà d’un detectiu que ha d’investigar el robatori d’armes d’un tren militar. El fet que Luis Tosar en sigui el protagonista és una marca de qualitat. Hem de recordar la magnífica Celda 211 (Daniel Monzón, 2009), El desconocido (Dani de la Torre, 2015) o Cien años de perdón (Daniel Calparsoro, 2016). L’actor és una de les proves vivents de què hi ha cinema ibèric més enllà d’Almodovar o de les produccions per televisió.

Per últim, el jurat ha decidit donar el premi Màquina del temps a Ron Perlman. L’actor dels EEUU, protagonitza Asher on representa un antic membre del Mossad. L’exespia es dedica a fer de sicari en un Brooklyn, en perpetua transformació.

Perlman té una dilatada carrera en el gènere fantàstic i noir. De Hellboy a Sons of Anarchy, no ha de demostrar les seves habilitats. Home dur, però simpàtic, hem de mencionar – encara que s’escapi del guió- el seu paper de secundari a Enemigo a las puertas (Jean-Jacques Annaud, 2001).