El Govern ha aprovat definitivament el qüestionat i polèmic Pacte Nacional per la Llengua, el qual van signar públicament dimarts passat el PSC, ERC i els Comuns, i que preveu un full de ruta fins a l’any 2030 per a suposadament garantir el futur del català com a llengua de cohesió, convivència i prosperitat. L’acord, que s’estructura en 21 àmbits d’actuació, ja va néixer coix perquè no compta amb el suport dels dos altres partits que advoquen per la llengua, Junts i la CUP, ni tampoc d’entitats culturals i catalanistes com ara l’Assemblea Nacional Catalana o el sindicat USTEC. Altres entitats que sí que han subscrit el pacte, entre elles Òmnium Cultural o la Plataforma per la Llengua, també han assenyalat que el pacte és “insuficient” i han anunciat que el fiscalitzaran per tal d’assegurar-ne el compliment fil per randa.
L’acord, estructurat en 21 àmbits d’actuació que es revisaran cada any, preveu un pressupost mínim anual de 200 milions per a la política lingüística. Entre els reptes destacats, vol que el coneixement del català augmenti per sobre del creixement demogràfic i incorpori 600.000 nous parlants en cinc anys. També busca garantir la presència efectiva de la llengua catalana a institucions, empreses i serveis i la defineix com a vehicular normal del sistema educatiu. El Pacte va des de l’educació, la universitat, la salut i els serveis socials fins al món laboral, la cultura, la tecnologia, el comerç o l’audiovisual.
El primer paquet d’actuacions, corresponent al 2025, compta amb un pressupost inicial de 255 milions d’euros i incorpora accions immediates en diversos àmbits. Entre les principals iniciatives, destaquen: un dispositiu estable d’acollida lingüística per a persones nouvingudes als punts clau d’arribada, amb informació i accés immediat als recursos per aprendre català; el desplegament de plans municipals de gestió lingüística, amb suport tècnic i una nova línia de subvencions per promoure formació de proximitat arreu del territori; la posada en marxa, en el marc del Consell del Diàleg Social, d’un grup de treball per elaborar un pla específic que incorpori la llengua com a competència professionalitzadora en el món del treball; un pla específic per al sector comercial amb actuacions d’informació, formació i assessorament in situ als establiments, així com el llançament, a la tardor, d’una nova campanya de gran abast per estimular l’ús del català entre els qui ja el parlen i fomentar-ne l’ús entre nous parlants.
