Dimarts, 28 de setembre de 2021 - Edició 1160
La República

Verge insisteix a ser contundents contra els discursos d’odi de l’extrema dreta

Igualtat enllesteix l’esborrany del reglament sancionador que s’aplicarà en cas de comportaments discriminatoris

Avatar
Agències 12/09/2021
Pla mitjà de la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en una entrevista al Palau de la Generalitat. Imatge del 10 de setembre del 2021 (Horitzontal)

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha carregat contra els partits d’extrema dreta per aprofitar-se dels “estigmes, estereotips i prejudicis” que existeixen a la societat. En una entrevista a l’ACN, ha insistit que cal ser “contundents” amb els discursos d’odi que legitimen que “hi pugui haver gent que se senti habilitada per agredir altres persones”. “Aquestes formacions poden trobar cert camp per córrer, no generen el racisme, però l’exploten”, ha constatat. En aquest sentit, Verge ha remarcat que s’ha de “combatre” a través de diferents escenaris, com poden ser l’àmbit escolar o els mitjans de comunicació. “No s’ha d’amplificar els seus discursos”, ha reblat.

Així mateix, la consellera ha anunciat que el departament ja compta amb un esborrany del reglament sancionador aplicable en cas de comportaments discriminatoris, ja sigui per masclisme, racisme o discriminació. A més, aquest tindrà una especificitat per casos de LGTBI-fòbia. “En poc temps el tindrem a disposició de la ciutadania, així com un formulari de denuncia al web”, ha explicat Verge.

De fet, durant els darrers mesos, les agressions al col·lectiu LGTBI han crescut considerablement, un fet que la conselleria vol abordar a través de “més recursos específics”: campanyes de sensibilització, reforços en els serveis d’atenció integral i una major coordinació pel que fa a les polítiques municipals. “Estem parlant d’una transformació cultural, i els canvis no són tan ràpids com ens agradaria”, ha apuntat la seva representant.

Paral·lelament, el departament també treballa en un pla d’igualtat de tracte i no discriminació que, segons la titular, ha d’anar “molt més enllà”. Per exemple, és el cas de les pròpies administracions, que també poden ser “vulneradores de drets” en algunes ocasions. “Les analitzarem vinguin d’on vinguin i farem polítiques específiques que les evitin”, ha assenyalat Verge, “les administracions hem de ser exemplars”.

Així, ha insistit, que qualsevol protocol de tipus administratiu interposa les sancions a “totes les persones que formen part de la seva organització”. En cas que un treballador acabi marxant del lloc en qüestió, la sanció no s’imposa, però sí que s’aplica perquè en quedi constància.

Un treball específic en educació

Una altra de les línies de treball de la conselleria té en compte és l’eradicació de les violències a través de la formació. El departament d’Igualtat i el d’Educació treballen, doncs, en un model que incorpori elements com la igualtat, les identitats de gènere, la sexualitat, o l’educació sexo-afectiva.

En les primeres etapes infantils, Verge ha explicat que s’incidirà en “la prevenció contra l’abús infantil” perquè els infants puguin identificar que “el seu cos, és seu” i detectar “quan una persona adulta del seu entorn proper” comet aquestes pràctiques. “Sabem que les proporcions són alarmants, perquè una de cada cinc criatures es troba amb aquestes situacions”, ha recordat Verge.

Pel que fa als estudiants de cursos més avançats, es tractaran temes com la menstruació, la masturbació, o el consentiment – aquest darrer, “clau” en l’àmbit de les violències sexuals – tant amb nois com amb noies.

Els infants, víctimes de la violència a la llar

Preguntada per la recent reforma legal que bloqueja les visites als menors de progenitors investigats per maltractament a l’estat espanyol, Verge ha assenyalat que el codi civil català ja ho recollia. “Els infants que es troben en una situació de violència masclista en l’àmbit de la llar sempre son víctimes directes i, evidentment, els deixa un impacte molt profund”, ha recordat.

La consellera ha insistit que cal desconstruir “qui és una víctima ideal” i qui és “un agressor ideal”. “Sabem que les dones pateixen una revictimització en l’àmbit judicial ja que, sovint, es qüestiona el seu testimoni. A més la càrrega de la prova que han d’aportar per demostrar que hi ha una situació de risc és excessivament elevada”, ha lamentat.