Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

Torrent justifica la querella contra el CNI i afirmant que hi ha “indicis i evidències contextuals”

El president del Parlament es dirigeix directament al Gobierno: “hauria de ser el primer interessat que l’espionatge polític no es produís mai més”

Avatar
Agències 16/07/2020
Pla mitjà del president del Parlament, Roger Torrent, el 7 de juliol de 2020 (Horitzontal)

El president del Parlament, Roger Torrent, ha defensat la decisió de presentar una querella contra l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán per l’espionatge a través del seu telèfon mòbil el 2019. “Era el màxim responsable del CNI en el moment de l’atac”, ha argumentat en una entrevista a la ‘Cadena Ser’. Segons Torrent, hi ha “evidències i indicis contextuals” que fan pensar i dirigir la responsabilitat cap al Centre Nacional d’Intel·ligència” i ha recordat que l’empresa israeliana NSO només ven el programa Pegasus a estats. Torrent ha explicat que ha parlat amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, i que aquesta li ha negat que els serveis d’intel·ligència espanyols hi estiguin implicats.

“El CNI disposa d’aquest software. Tot ens indica que darrere hi ha el CNI”, ha afirmat contundentment el president del Parlament.

Torrent s’ha tornat a dirigir a l’estat espanyol per dir-li que el govern que s’autoproclama el més progressista de la història “hauria de ser el primer interessat que l’espionatge polític no es produís mai més”. El president de la cambra catalana ha explicat que, en la conversa que va mantenir aquest dimecres amb la ministra Robles, aquesta li va negar que el CNI estigui darrere l’atac i que el va instar a recórrer a la justícia. Segons Torrent, es “normal” que la ministra li negués perquè si no, segons ha assenyalat, estaria col·laborant o incitant un delicte.

Tot i així, pel fet que la ministra l’ha instat a anar a la justícia, Torrent dedueix que això vol dir que hi ha la voluntat d’aclarir qui hi ha darrere i d’investigar “sense límits”.

Preguntat per si hi ha la possibilitat que l’espionatge s’hagi fet amb autorització judicial, Torrent ha respost que no contempla aquesta possibilitat. En aquest cas, segons ha alertat, hi hauria un problema “doblement greu” perquè hi hauria espionatge polític i un jutge que ho permet.