Diumenge, 28 de novembre de 2021 - Edició 1221
La República

Salut accelera els plans de transformació digital als CAP i hospitals per la crisi sanitària

Les visites presencials als CAP baixen un 87% per l’emergència del coronavirus i la transformació assistencial

Avatar
Agències 24/04/2020
Pla mitjà de dos metges tenint cura d'un pacient amb coronavirus aquest dissabte 18 d'aril de 2020 a l'hospital Trueta. (Horitzontal)

La crisi sanitària de la covid-19 ha obligat el Sistema de Salut de Catalunya a accelerar la transformació digital. S’han habilitat noves eines perquè, tant el personal mèdic com la població, tinguin més facilitats per realitzar tràmits que abans feien de manera presencial. Un dels àmbits prioritaris ha estat l’atenció primària. Abans de la crisi sanitària per la covid-19, el 70% dels pacients es desplaçaven als CAP. La mitjana d’atencions al dia d’un centre de primària era unes 135.000 visites presencials, 14.500 telefòniques i unes 1.000 eConsulta. Ara, les visites presencials han baixat a 18.000 de mitjana diàries, un 87% menys. Les telefòniques han augmentat fins a 86.000 i entren a eConsulta 17.000 visites.

L’Àrea de Sistemes d’Informació del Servei Català de la Salut (CatSalut) va treballar perquè els metges d’atenció primària poguessin seguir amb la tasca assistencial de manera remota. Actualment, més de 1.000 assistencials de primària es connecten diàriamen de manera remota a l’estació clínica de treball per seguir fent consultes mèdiques. El personal mèdic pot accedir a l’estació clínica de treball a partir d’unes credencials que l’identifiquen i que li permeten visualitzar un seguit de funcions, com l’historial clínic dels seus pacients.

“Ha suposat un canvi radical en la manera de treballar dels professionals, que ara poden accedir als historials electrònics de salut des de qualsevol lloc on hi hagi connexió a internet”, diu el director de sistemes d’informació del CatSalut, Pol Pérez Sust. “El sistema de salut ha de canviar per adaptar-se al futur”, recalca el director del CatSalut, Adrià Comella.

La segona àrea on els professionals de les tecnologies de la informació i comunicació s’han centrat ha estat en el control i diagnòstic de la malaltia covid-19. L’app ‘StopCovid-19’ perquè els ciutadans poguessin reportar símptomes compatibles amb la malaltia es va desenvolupar en menys de 48 hores i, a nivell tècnic, ha anat evolucionant. “L’aplicació permet als ciutadans indicar el seu estat de salut i ens permet poder crear un mapa de calor sobre les àrees amb més infectats”, detalla Pérez Sust.

Aquesta aplicació, desenvolupada conjuntament amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Fundació TIC Salut i Social, permet compartir directament amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) l’estat de salut de les persones que la utilitzen i prendre les accions adequades en cada cas. Per exemple, en els casos més greus, el SEM truca i valora si cal o no un ingrés. A dia d’avui, més de 800.000 persones han fet servir l’aplicació i s’han registrat vora de 2,2 milions de tests (és a dir, la quantitat de vegades que les persones han reportat el seu estat de salut).

A l’aplicació web ‘GestioEmocional.cat’, presentada el 13 d’abril, hi han accedit 106.000 usuaris. “En un context normal hauríem trigat mesos a produir-la, però ara hem estat capaços de fer-la molt ràpidament”, afirma el director de l’àrea.

Pérez Sust destaca l’augment de l’accés a l’espai digital de salut del ciutadà, ‘La Meva Salut’, que permet gestionar de manera no presencial els tràmits burocràtics, com ara les baixes laborals o l’accés al pla de medicació. “Hem habilitat dos ‘call centers’ específics amb l’objectiu de facilitar el procés de registre a la carpeta personal de salut del ciutadà”, diu.

A principis de la pandèmia, quan es va decidir facilitar l’accés a l’eina, el 061 va registrar un important increment de trucades. Pérez Sust indica que per garantir que tothom pogués fer servir l’eina, es va posar en marxa un formulari d’autoacreditació. Fins a dia d’avui, s’han fet més de 190.000 peticions dels formularis.

L’ampliació d’espais no hospitalitzats també ha requerit un impacte informàtic. Aquests equipaments que no centren la seva activitat en funcions sanitàries han hagut de dotar-se dels sistemes d’informació propis de Salut. En aquest sentit, totes les dades reportades han estat gestionades per aquesta mateixa àrea. Cal tenir en compte que el SISCAT treballa amb molts sistemes d’informació diferents, que comparteixen tota la informació que es produeix a través de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3).

“Aquesta crisi ens ha ensenyat que la gestió de les dades pot ser molt més àgil. Hem hagut de fer explotacions i demandes als proveïdors perquè comparteixin dades pràcticament a temps real”, apunta Jordi Gabaldà, responsable TIC Salut del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.

Alhora, s’han lligat les informacions proporcionades per les funeràries amb el registre epidemiològic de cada localitat per al recompte de les defuncions.