Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1530
La República

Penes de fins a 3 anys i 10 mesos de presó pel cas de les llicències turístiques de Ciutat Vella

La fiscalia va pactar rebaixes amb la majoria d’encausats a l’inici del macrojudici

Agències 09/09/2022
El macrojudici per corrupció urbanística a Ciutat Vella s'ha celebrat a l'auditori de la Ciutat de la Justícia. Data de publicació: dijous 03 de març del 2022, 12:28 Localització: Barcelona Autor: Pol Solà

L’Audiència de Barcelona ha condemnat 17 persones a penes d’entre sis mesos i tres anys i deu mesos de presó, així com penes de multa i inhabilitació, pels delictes de suborn, prevaricació urbanística, infidelitat en la custòdia de documents i falsedat documental, a més d’amenaces, pel cas de les llicències de pisos turístics al districte de Ciutat Vella. La sentència considera que alts funcionaris del districte van cobrar diners per donar irregularment llicències de pisos turístics que no complien tots els requisits legals.

Per tal d’abordar la problemàtica existent a Ciutat Vella per la proliferació de pisos turístics, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el juny del 2005 un pla especial per establir una regulació. El consistori va prohibir l’obertura de nous apartaments d’aquesta mena, permetent, però, que aquells habitatges on es desenvolupés aquesta activitat poguessin continuar fent-ho sempre que prèviament obtinguessin una llicència municipal urbanística de canvi d’ús. Per aconseguir-la, s’havien de complir uns requisits.

Com que a finals de desembre del 2006 van ser presentades davant de l’ajuntament de la capital catalana 675 sol·licituds per aconseguir aquesta autorització, el consistori va aprovar l’abril del 2008 unes mesures d’actuació. Aquestes pautes d’actuació van suposar la creació d’un equip de treball dedicat “exclusivament” a la tramitació d’aquestes llicències, un grup del qual formaven part sis dels funcionaris jutjats.

Una contraprestació econòmica

Per tal d’agilitzar les gestions per obtenir les llicències, la principal associació d’explotadors d’apartaments turístics, Apartur, va contactar amb l’enginyer Joaquín Quílez i aquest va aconseguir així “molts” contractes de gestió. Iniciada la tramitació aquest va contactar amb Heliodoro Lozano, que era el director dels serveis tècnics de Ciutat Vella, i li va proposar que a canvi de percebre una contraprestació econòmica “procedís a desenvolupar les actuacions necessàries per agilitzar la tramitació” dels seus expedients i “obviar” els defectes en les sol·licituds, “encara que haguessin de conduir a la seva denegació”.

Lozano, “obrant amb ànim d’assolir un benefici patrimonial il·lícit, així com amb manifest menyspreu per l’administració pública”, va traslladar l’acord a Elena Ariza, atesa la seva condició de cap de l’assessoria jurídica del districte i de l’operatiu especial creat per tramitar les llicències. Ella s’encarregaria, “aprofitant-se de la seva privilegiada posició”, d’aconseguir que els tècnics municipals passessin per alt les irregularitats que hi pogués haver a les sol·licituds i d’agilitzar la tramitació dels expedients.

Cap a l’abril del 2008 Ariza va suggerir als altres funcionaris jutjats, alguns interins, la possibilitat que “s’obviessin aquelles irregularitats que ella els indiqués, i que si haguessin estat apreciades motivarien la denegació de les llicències”. Aquests tècnics van accedir-hi per motius que no han quedat degudament acreditats.

Cap al mes de juny del 2007 es va produir un canvi a la regidoria de Ciutat Vella, amb l’entrada d’Itziar González i la gerent Mercè Massa. Totes dues van adoptar una sèrie de mesures per acabar amb determinades males praxis. Tot plegat va causar “situacions de tensió” derivades de les decisions a adoptar en relació amb expedients de les llicències de pisos turístics. Arran d’això, segons l’acusació, Joaquim Quílez i la seva companya sentimental van prendre la decisió d’acovardir una arquitecta municipal, la regidora i la gerent, a qui els van remetre cartes amenaçadores.

Pactes i rebaixes de penes

A l’inici del judici la fiscalia va retirar l’acusació contra tres acusades, i al final del judici per a dos més. Amb 15 dels acusats va arribar a un acord de conformitat perquè admetessin parcialment els fets i rebaixar-los les penes, però cinc no van voler pactar: Ariza, el propietari d’un pis i tres funcionaris municipals interins.

Quílez va acceptar quatre anys i tres mesos de presó, a més de 22.000 euros d’indemnització a l’exregidora Itzíar González. També haurà d’indemnitzar dues treballadores de l’ajuntament a qui també va amenaçar amb 50.000 i 10.000 euros. Lozano va acceptar dos anys i mig de presó i inhabilitació per a funcions urbanístiques, tot i que ja no l’afecta perquè està jubilat. Quílez i Ariza hauran de retornar els 70.000 euros que van cobrar dels propietaris. Els empresaris van acceptar penes inferiors als dos anys i penes de multa.

Així, finalment, Lozano ha estat condemnat a dos anys i gairebé set mesos de presó per suborn, prevaricació urbanística, falsedat documental i infidelitat en la custòdia de documents; també ha estat condemnat a quatre anys i mig d’inhabilitació per a càrrec públic o relacionat amb urbanisme i a 22.000 euros de multa, amb l’atenuant de dilacions indegudes. Ariza ha estat condemnada a tres anys i mig de presó per suborn, prevaricació urbanística i falsedat documental, quatre anys i mig d’inhabilitació i multa de 3.600 euros. Ha estat absolta del delicte d’infidelitat en la custòdia de documents.

Quílez ha estat condemnat a tres anys i gairebé 10 mesos de presó per suborn, prevaricació urbanística, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents i amenaces, a mes de dos anys i un mes d’inhabilitació i 21.000 euros de multa. A més, Quílez i la seva parella hauran d’indemnitzar amb un total de 72.200 euros a Itzíar González i dues víctimes més en concepte de danys morals per les amenaces rebudes. A Lozano se li decomissen 69.700 euros.

Quílez, imputat en un altre polèmic cas

El cas va ser descobert arran d’un altre procés per corrupció de funcionaris públics en relació amb dos macroprostíbuls de Castelldefels, Saratoga i Riviera, en el que estava imputat Quílez, enginyer que va fer d’intermediari entre propietaris de pisos i consistori. Als escorcolls fets al seu domicili i al seu despatx professional es va trobar un full manuscrit amb una llista d’adreces, noms i locals i, al costat, xifres en euros que podrien correspondre a deutes i pagaments que havien de fer els clients a l’enginyer amb motiu d’obres o llicències.