Dimecres, 29 de juny de 2022 - Edició 1434
La República

Mala praxi en una clínica pública que es nega a fer un avortament a una pacient en risc

El clínic San Carlos de Madrid va recomanar a una gestant la interrupció voluntària del embaràs, per complicacions, i malgrat que la pacient estava en risc, se la va derivar a un centre privat, ja que tots els metges eren objectors de consciència

Redacció 22/09/2021

Un cas de mala praxi mèdica ha succeït en un hospital públic en el qual s’ha posat en perill la vida d’una dona. Marta Vigara, una metgessa treballadora al Clínic San Carlos de Madrid va escollir fer el seguiment del seu embaràs en el centre hospitalari on treballa, atès que “estar a casa” li donava tranquil·litat.

Malauradament, l’embaràs de la metgessa es va complicar en el quart mes a causa de la ruptura de la bossa amniòtica. En conseqüència, les possibilitats de supervivència del fetus eren molt baixes, i complicaven molt la gestació i fins i tot si aconseguia sobreviure hi havia un alt risc d’hipoplàsia pulmonar, tal com informa el diari Público.

Per tant, la recomanació dels ginecòlegs va ser la d’interrompre l’embaràs. No obstant això, tots els metges especialistes en ginecologia es van negar a dur a terme l’avortament, ja que casualment tots eren objectors de consciència. Malgrat que és un fet que pot succeir de manera legítima, el que és innegables és que el centre sanitari públic hauria de poder assegurar el dret a l’avortament.

Cal recordar, que el dret a l’avortament està reconegut a Espanya, i per tant, els centres clínics públics haurien d’assegurar, per llei i independentment de la ideologia de la direcció de la institució, que qualsevol persona gestant hauria de poder accedir a aquesta intervenció durant les primeres 14 setmanes de l’embaràs. També que si pogués accedir després d’aquest període si l’embaràs s’ha produït degut a una violació, la persona gestant és menor de 13 anys o si existeix un risc per a la vida o la salut integral de la persona gestant.

Així, Marta Vigara ha denunciat un incompliment del codi deontològic, ja que considera que hi havia una objecció de consciència col·lectiva, perquè tots es van declarar objectors el 2009 i des de llavors s’ha derivat a tothom a les clíniques privades. O sigui, que aquell centre, presumptament, estava obstaculitzava així, que els avortaments es poguessin fer a través del sistema públic.

A més a més, el consell mèdic dels ginecòlegs va emfatitzar el perill pel fetus, però no el de la pacient. De manera que se la podria haver posat en risc, per negar-se a aquesta intervenció mèdica. Vigara va patir un despreniment de placenta i, finalment, va haver de ser atesa en una clínica privada.

Aquest cas demostra que actualment moltes persones podrien tenir problemes per exercir el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït, ja que 8 de cada 10 d’aquestes intervencions s’acaben fent a clíniques privades. Aquesta notícia sorgeix en ple debat sobre si permetre que es pugui “resar” a les portes d’entrada d’aquestes clíniques, ja que l’actual llei ho permet i afavoreix que hi hagi assenyalaments, seguiments, coaccions i amenaces a qui accedeix al centre sanitari per avortar.

Les xarxes ahir van bullir després que un diputat de Vox va qualificar de “bruixa” en el Congrés a una diputada socialista que presentava una moció per evitar les coaccions. La diputada va subratllar que el dret a l’avortament està reconegut per Nacions Unides, i que impedir-lo és una vulneració dels drets humans fonamentals.