Cornuts i pagar el beure, una frase que resumeix perfectament les relacions politicoeconòmiques entre Catalunya i Espanya.
Aquest lligam forçat i tracte denigrant podria viure un episodi extrem si finalment l’Estat se’n surt amb les seves intencions. Pretenen fer pagar al president exiliat Carles Puigdemont i al vicepresident empresonat Oriol Junqueras la milionada que es va gastar Espanya en l’operació Copérnico, que va mobilitzar 6.000 policies espanyols a Catalunya per atonyinar ciutadans innocents durant el referèndum de l’1-O.
La situació és la següent: el fiscal del Tribunal de Cuentas espanyol, que ja va condemnar Artur Mas, Quico Homs, Joana Ortega i Irene Rigau a pagar 5 milions d’euros per la consulta del 9-N, ja sap que no pot imputar els dos líders independentistes perquè per no tractar-se d’uns diners malversats directament pels acusats.
Per tant, a partir d’aquí comencen els tripijocs maquiavèl·lics i de dubtosa validesa legal que ha iniciat l’Estat per a poder imputar la milionada que es va gastar Espanya per pegar iaies durant el referèndum del 2017.
Segons explica el diari de la caverna espanyola, El Mundo, el fiscal del Tribunal de Cuentas, Miguel Torres, veu una via alternativa perquè l’Estat pugui reclamar els 87 milions d’euros a Junqueras i Puigdemont. Es tracta d’implicar una altra institució i és que l’Advocacia de l’Estat llanci una demanda de responsabilitat patrimonial per recuperar aquests diners.
Fins i tot, explica què hauria d’argumentar l’Advocacia per a dur a terme la denúncia: “no es pot obviar la possibilitat, si escau, d’exigir les responsabilitats patrimonials qüestionades en l’esfera interadministrativa” i cita l’article 36 de la Llei de Règim Jurídic del Sector Públic que faculta el Gobierno de Pedro Sánchez a exigir els 87 milions als líders independentistes. “L’Administració corresponent exigirà d’ofici en via administrativa de les seves autoritats i altre personal al seu servei la responsabilitat en què hagin incorregut per dol, o culpa o negligència greus”. I es quantifica amb aquests criteris: «El resultat danyós produït, el grau de culpabilitat, la responsabilitat professional del personal al servei de les administracions públiques i la seva relació amb la producció del resultat danyós”. El fiscal afegeix sentències del Suprem que estableixen com a possible que una administració espanyola exigeixi responsabilitat patrimonial als responsables d’una altra.
L’advocat de Societat Civil Catalana, qui s’ha personat com a acusació particular al Tribunal de Cuentas, creu que l’Estat ho hauria d’intentar i afirma que la seva associació estarà vigilant. “Si l’Advocacia de l’Estat, que insisteixo que és l’única que té la legitimació activa, no posa en marxa aquest mecanisme per exigir una indemnització per les despeses de l’operació Copérnico als organitzadors de l’1-0, Abogados Catalanes por la Constitución i SCC, que som els que ho hem intentat davant al Tribunal de Comptes, estudiarem emprendre accions contra el Gobierno.
