La Junta Electoral Central (JEC), que a través de la Junta Electoral de Zona, veta candidats sobiranistes i obliga a retirar símbols independentistes dels ajuntaments, tal com va succeir a Lleida o a Vilafranca del Penedès, no veu cap problema en el fet que el candidat de la Falange a Bilbao sigui un dels autors de la matança d’Atocha. Tal com han confirmat diversos mitjans, la formació d’extrema dreta presentarà com a candidat a l’alcaldia de Bilbao (Biscaia) a Carlos García Juliá, un dels perpetradors de l’atemptat contra el dirigent comunista Joaquín Navarro, en el qual van ser assassinats cinc advocats laboralistes.
García va ser condemnat el 1980 a 193 anys de presó, però el 1991, aprofitant un permís, va fugar-se a Amèrica del Sud, on va viure durant més de dues dècades, fins que l’any 2018 va ser detingut per les autoritats del Brasil i extradit a Espanya dos anys després, el 2020. Un cop a l’Estat espanyol, García va ser empresonat durant uns mesos, però el novembre del mateix any va quedar en llibertat.
Mentrestant, a Catalunya la Junta Electoral de Zona ha intervingut diverses vegades. Dues d’elles, per obligar a consistoris on governen partits independentistes a retirar simbologia pertinent al moviment independentista català, tal com ha succeït a l’edifici de la Paeria de Lleida o a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, seguint les queixes interposades per Cs. El cas més sonat d’ingerència de la Junta Electoral, tanmateix, ha tingut lloc a Argentona (Maresme), on l’alcaldable de Junts ha estat declarat “inelegible”, arran de la seva condemna de 6 mesos d’inhabilitació per fets relacionats amb el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017.
