Dilluns, 5 de desembre de 2022 - Edició 1593
La República

La hipotètica il·legalització de Vox, lluny de poder-se realitzar per llei

Diversos juristes expressen que “no hi ha prou base” per justificar la seva desaparició

Agències 28/04/2021
v

L’actuació de Vox en la campanya electoral de Madrid ha obert el debat sobre quin espai s’ha de donar a la ultradreta en democràcia. Episodis com el d’haver posat en dubte les amenaces de mort a polítics d’esquerres o el cartell que criminalitza menors que han migrat sols han atiat la polèmica. A menys d’una setmana del 4-M, PSOE, Més Madrid i Podem afirmen que als comicis es decideix entre “democràcia o feixisme” i reclamen un “cordó sanitari” a la ultradreta. Algunes veus van més enllà i defensen la il·legalització de Vox. Diversos juristes i politòlegs consultats per l’ACN sostenen que no és possible amb la legislació actual perquè no hi ha “prou base” per justificar-ho i alerten que obrir la porta a prohibir un partit és un “perill”.

“Amb els fets que hem pogut veure fins ara, jo crec que no hi ha prou arguments per il·legalitzar Vox segons la legalitat vigent”, diu el professor de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Lluís Martí. Martí apunta que la llei de partits vigent des de 2002, promoguda per l’executiu del PP de José María Aznar, es va aprovar “en un context molt determinat” amb l’objectiu de “perseguir determinats partits que podien ser simpatitzants del terrorisme d’ETA”.

Va ser la norma que va portar a la il·legalització de Batasuna. Amb aquest origen, la llei té com a “dos punts centrals” per il·legalitzar un partit que tingui “un lligam amb la violència” o la “subversió de l’ordre democràtic i constitucional”. Amb Vox “estem molt lluny” del que s’exigeix per fer aquest pas, assegura el professor de la UPF, que també alerta del “perill” que implica “començar a excloure determinades ideologies”.

El professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla i exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías defensa que il·legalitzar Vox “seria per la mena d’ideologia que defensen i això és una barbaritat en dret espanyol”. “Perquè un partit en alguna de les seves declaracions indirectament provoqui odi racial o xenofòbia, jo crec que no és causa per prohibir-lo”, sosté, i afegeix que no ho veu “ni possible jurídicament ni desitjable”.

L’article 9.2 de la llei de partits parla dels supòsits per declarar il·legal una formació. Ho contempla en cas que “la seva activitat vulneri els principis democràtics” i cita com a conductes que ho justifiquen, quan són “realitzades de forma reiterada i greu”, fomentar la violència o donar suport a l’acció d’organitzacions terroristes però també parla de la vulneració de drets fonamentals “promovent, justificant o exculpant els atemptats contra la vida o la integritat de les persones, o l’exclusió o persecució de persones per raó de la seva ideologia, religió o creences, nacionalitat, raça, sexe o orientació sexual”.

El punt 3 del mateix article insisteix en la vinculació amb el terrorisme o la violència perquè concorrin les circumstàncies d’il·legalització. “S’ha d’anar amb molt de compte en interpretar els articles de la llei d’una manera més restrictiva de la que ho és en realitat”, avisa Urías, que creu que pretendre utilitzar-ho contra Vox pot obrir la porta a fer-ho “contra altres partits”, com podrien ser formacions “d’esquerres o independentistes”.

En aquest sentit, el professor dels estudis de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya Ernesto Pascual veu “estèril” el debat sobre la il·legalització. “Necessita que es produeixi una conducta que de manera greu i reiterada, diu la llei, un partit faci ús de la violència o el terrorisme per aconseguir els seus objectius. De moment Vox no està en aquesta situació” per molt que pugui “plantejar coses que no caben dins la Constitució”, afirma Pascual.

“Fins ara estem en una manifestació d’una postura veritablement rebutjable però que no tenim dades per connectar directament i causalment aquest discurs amb una acció concreta”, argumenta l’exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, en la mateixa línia. Martí també apunta que, per ara, les amenaces encara en investigació tampoc es poden considerar actes terroristes i Vox tampoc està impugnant la totalitat de la Constitució.

“Perill” per a la democràcia

“El problema de tot això no és trobar una argúcia legal que si som capaços d’interpretar-la d’una certa manera, al final aconseguim un argument per il·legalitzar un partit. El que cal fer sempre és pensar que estem parlant de regles generals i del que fem amb Vox es pot utilitzar contra altres partits”, avisa Urías. De fet, Vox ha arribat a plantejar la il·legalització dels partits independentistes.

Martí veu “molt problemàtic” il·legalitzar Vox encara que el seu posicionament pugui “repugnar des del punt de vista moral”. El professor de la UPF defensa no fer una lectura restrictiva de la llibertat política o d’expressió perquè porta a una “pendent relliscosa” que pot afectar altres formacions. El professor de Ciència Política de la UOC Marc Sanjaume, creu que seria un “error fer una maniobra d’aquest tipus”.

“Em sembla que és entrar en una deriva molt perillosa” que pot tenir com a efecte la canalització de les demandes de la ultradreta “per altres vies menys desitjables” com pot ser “la inestabilitat política al carrer”, diu Sanjaume, que apunta que reformar la llei de partits per ampliar els casos per prohibir formacions “pot portar a començar a coartar la participació” a d’altres formacions. Coincideix Pascual que ho veu “un camí molt perillós”.

“Una democràcia que obre la porta a començar a excloure determinades ideologies és un risc, un perill molt gran”, diu Martí, que defensa que la democràcia requereix que fins i tot la ultradreta “pugui emetre el seu discurs” i dir “la barbaritat que vulgui”. “Pensem que el valor central de la democràcia és el pluralisme polític i la llibertat política és justament la dels que pensen diferent de tu”, apunta.

Combatre en el joc democràtic

“No sabem quina és l’estratègia més bona per combatre l’extrema dreta”, afirma Pasqual, que avisa del risc d’acabar amb el pluralisme polític però apunta a altres vies dins el joc democràtic. “El que tenim clar és que la línia vermella és que aquests partits no arribin al govern perquè si arriben poden aplicar aquestes polítiques”, diu el professor de la UOC.

Sanjaume considera la ultradreta una “pedra a la sabata de la democràcia”. “Això no s’arregla prohibint aquesta oferta política perquè demà n’hi haurà una altra”, sosté. El politòleg defensa atacar les “causes profundes” que en propicien l’auge així com “estratègies més intel·ligents o subtils” que “busquin derrotar aquests partits en el joc democràtic”. “Per exemple, no permetre que entrin en les institucions, no pactar-hi, no arribar a acords, en determinades campanyes no convidar-los als debats”, apunta.