La Fiscalia Superior de Catalunya ha emès un informe on s’oposa a l’indult de l’expresidenta del Parlament i exconsellera de Cultura Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d’inhabilitació, més una multa de 36.000 euros, per prevaricació i falsedat en document oficial quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). D’aquesta manera, el ministeri públic s’oposa a la petició d’indult parcial que va fer el mateix tribunal sentenciador, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i a la petició d’indult total de l’escriptora Margarida Aritzeta. De moment, el TSJC ha suspès l’ingrés a presó mentre el govern espanyol decideix sobre l’indult.
El TSJC proposa l’indult de la pena de presó que sobrepassi els dos anys, o sigui dos anys i mig, cosa que permetria eludir l’ingrés al centre penitenciari. Segons els magistrats que la van jutjar i condemnar, els quatre anys i mig de presó, que són el mínim de la meitat superior pel delicte continuat de falsedat documental, són “desproporcionats i excessius” pels fets que realment va fer Borràs.
Però per a la fiscalia, els fets condemnats són un “abús de poder” per “afavorir el lucre d’un amic en perjudici de tercers”. L’escrit recorda que “la corrupció es percep com un fenomen extraordinàriament perjudicial per a la societat que posa en perill la mateixa democràcia, ja que comporta un menyscapte de la confiança dels ciutadans en el govern i en les institucions públiques”. El ministeri públic recorda diversa legislació internacional, ratificada per l’Estat espanyol, per lluitar contra la corrupció.
L’escrit també assegura que la pena té dues grans finalitats preventives: la general, per a la població, i l’especial, per a la persona que ha comès el delicte. Diu que l’indult ha de ser “excepcional” i només quan la pena imposada ha complert les seves dues funcions principals. En el cas de Borràs, la fiscalia diu que ni ha passat molt de temps amb relació als fets ni la finalitat rehabilitadora ha deixat de ser necessària.
