Dimarts, 6 de desembre de 2022 - Edició 1594
La República

El CAC lamenta la interpretació “restrictiva” del Gobierno sobre l’aplicació de quotes de català

Amb l’actual redacció, es donaria la “paradoxa” que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya no seria competent en la supervisió de les mesures per garantir la diversitat cultural i lingüística

Agències 02/12/2021
Roger Loppacher, president del CAC, en una imatge d'arxiu.

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, ha lamentat que l’executiu espanyol hagi fet una interpretació “restrictiva” sobre l’aplicació de quotes de català a les plataformes amb seu fora d’Espanya i demana seguir la jurisprudència “inequívoca” del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. “Si s’atén al conjunt de la Directiva i d’acord amb la jurisprudència, cal considerar que la quota del 6% és d’aplicació al conjunt de plataformes”, afirma. A més, indica que no s’ha previst cap quota de català pel que fa a la prominència, és a dir, les produccions que la plataforma mostra en les primeres pantalles.

El president veu “necessari” incrementar del 5% al 10% la quota de finançament d’obres europees, seguint el model de França (del 20%) i d’Itàlia (del 12,5%), que plantegen percentatges “molt superiors”. “S’hauria d’establir un percentatge significatiu i concret per tal que aquesta producció sigui en llengües cooficials. El text estableix una quota per a la producció en castellà, però no estableix cap quota específica per a la producció en llengües com el català, un fet que no va en la línia de promoure la diversitat cultural i lingüística”, ha explicat el president del CAC.

Aportacions als mitjans públics

Per altra banda, el projecte de llei fa referència al finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola. El text disposa que els prestadors de serveis a petició (com ara Netflix) i els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube), quan tinguin un àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma, facin una aportació de l’1,5% dels seus ingressos anuals a RTVE. En conseqüència, el Consell considera que aquest plus de finançament no hauria de limitar-se, només, al sosteniment del prestador del servei públic d’àmbit estatal sinó que hauria d’estendre’s als serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit autonòmic, com ara la CCMA.

El projecte tampoc respecta les competències exclusives de la Generalitat sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual. El president del CAC considera que caldria exercir les competències pròpies i aprovar la legislació sobre audiovisual que preparava el Govern de la Generalitat i que va decaure per les darreres eleccions. “L’Estatut d’Autonomia preveu que en el supòsit que la Unió Europea aprovi una legislació que substitueixi una normativa bàsica, com és el cas, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament, que en el nostre cas seria mitjançant la reforma de la llei audiovisual catalana, que és del 2005”, ha dit.

“Amenaça” per al CAC

El president també considera que “el projecte de llei suposa una amenaça molt gran per al CAC, ja que el text no respon al nou panorama audiovisual i no atribueix cap competència al CAC en relació amb els serveis de comunicació audiovisual a petició ni les plataformes d’intercanvi de vídeos. Un fet especialment greu si tenim en compte que aquests serveis i plataformes són avui una de les principals fonts de consum audiovisual de la ciutadania a Catalunya, especialment entre el públic més jove”.

Loppacher ha recordat que totes les competències s’atribueixen a la CNMC (o al ministeri, en alguns casos). “No poder exercir determinades funcions o no participar de les actuacions que afecten els serveis de comunicació audiovisuals televisius a petició, els serveis audiovisuals radiofònics a petició, els serveis de plataformes d’intercanvi de vídeos i els continguts que difonen, pot suposar limitar l’àmbit funcional dels reguladors audiovisuals com el CAC en temes tan rellevants i en els quals el Consell fa anys que treballa, com són la protecció dels menors, el discurs d’odi, la publicitat encoberta o la desinformació.”

A més, ha afegit que amb l’actual redacció, es donaria la “paradoxa que el Consell no seria competent en la supervisió i control de les eventuals previsions que garantissin la diversitat cultural i lingüística en els serveis de comunicació audiovisual televisius a petició, un tema de vital importància per la llengua catalana“.

Segons el Consell, caldria cercar una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació per tal d’assolir un exercici més efectiu i eficient d’aquestes funcions, amb l’objectiu d’optimitzar els recursos humans i materials dedicats a vetllar pels drets de la ciutadania en l’àmbit audiovisual.