Dissabte, 29 de gener de 2022 - Edició 1283
La República

Fachín arriba al fons de l’assumpte i destapa les trampes del diari Ara amb l’article de Roig

L’exdiputat ha lamentat que el mitjà no hagi demanat perdó malgrat que s’ha demostrat que va mentir i acusa el diari Ara de negar la majoria d’edat política als catalans, impedint que es debati dels “partits d’obediència espanyola”

Redacció 13/01/2022

L’exdiputat de Catalunya-Podemos, que va posar de manifest la bruta manipulació que va fer el Diari Ara, sobre un article de l’assagista Xavier Roig. En concret, l’article censurat va ser  “El nostre idioma no té adversaris”. Fachín ha volgut dir la seva, ja que no va quedar completament satisfet amb el fet que tot el debat polític se centrés en la censura de l’article i no en el seu contingut.

Ha valorat que “aquesta dinàmica d’anar saltant d’una polèmica a la següent a una velocitat cada cop més ràpida és el millor refugi per les poca-soltades que passen cada dia” i per aquest motiu ha decidit arribar al fons de l’assumpte.

Fachín ha volgut posar en relleu que el diari Ara no ha demanat perdó pel fet d’haver mentit, a pesar que ha quedat demostrat que hi va haver una tergiversació de la redacció de Roig. Per això ha repassat tots els arguments del mitjà i els ha estudiat individualment, perquè hi hagués un rendiment de comptes. Per tant, perquè el diari Ara expliqui amb honestedat per què va decidir no publicar l’article de Xavier Roig.

• Ara afirma que Roig “parla de la immigració com els enemics a casa”

Si bé en el primer article ja es va defensar que no hi havia xenofòbia en el text de l’assagista, Fachín ha volgut ressaltar que l’Estat defensa el castellà, en detriment del català. En altres paraules, que ni dota, ni permet que s’articulin les eines per protegir la llengua catalana. Així, es transmet el missatge a la immigració que “no cal que s’esforcin a aprendre el català”, perquè “amb el castellà n’hi ha prou”.

Els mecanismes per protegir el català, en canvi, no tenen un efecte pejoratiu en el castellà. Ha referenciat Carme Junyent, per parlar del que la filòloga denomina “l’esperança del 10%”. És a dir, que no hi ha cap evidència que els immigrants castellanoparlants que arriben a Catalunya, no vulguin aprendre’n la llengua pròpia, però que l’Estat opta per una política agressiva amb el català.

Fachín ha volgut plantejar tres preguntes

1) Es pot parlar que “la dictadura va permetre que allaus immigratòries s’instal·lessin a zones industrialitzades” com Catalunya?
2) Es pot escriure que “això va ser un terrabastall demogràfic i sociològic”?
3) Es pot escriure que hi ha “immigrants” i “catalans d’arrel”?

• Ara assegura que l’article de Roig tracta “d’enemics i guerra”

Fachín ha visitat l’hemeroteca del diari Ara per deixar en evidència que el terme “enemic” s’utilitza àmpliament en debats polítics, i ha mostrat que fins i tot Esther Vera, directora del mitjà, va presentar articles que ha titulat: “Els enemics del poble”.

O sigui que suposadament es va criticar l’article de Roig per la forma, i no pel contingut, però que hi va haver una distinció en el tractament, ja que els arguments formals per rebutjar la publicació de l’article de Roig no se sostenen transversalment al diari.

També ha volgut comentar que l’assagista va rebre un correu que li notificava que “s’assenyalaven a persones i col·lectius d’una manera que no és una aposta guanyadora per la llengua i la cultura catalanes”.

Així, ha lamentat el paternalisme que es va gastar contra Roig i que no es debati “per no fer enfadar l’espanyolisme”. Per tant, que els mitjans decideixin que hi ha certs assumptes amb postures plurals i diverses, que no poden ser debatuts.

• Ara apunta que l’assagista en l’article “intenta dividir entre bons i mals catalans”

Fachín ha afirmat que “impedir que s’assenyali el comportament negatiu d’una part de la teva comunitat és exactament el contrari al pluralisme”. Així, ha condemnat que s’impedeixi exercir “la crítica política en tota la seva amplitud”. Per tant, que el diari Ara negui la majoria d’edat política als catalans, i que no permeti que certs posicionaments polítics es posin en dubte. L’exdiputat de Podemos ha afirmat que aquesta decisió també és un posicionament polític.

“Per a mi un català que aplaudeix com la Guardia Civil colpeja salvatgement els seus veïns és tan català com qualsevol altre català. Però per a mi és un català deplorable. I si dir això està prohibit als diaris catalans, tenim uns diaris deplorables” ha opinat l’exdiputat.

• Ara defensa que l’article de Roig no es pot publicar perquè afirma que “la classe política està venuda”

L’impulsor d’Octuvre ha valorat que “és l’excusa que mereix menys comentari” i ho ha exemplificat amb el moviment del 15M. Ha estat crític amb què el mitjà no permeti que es denunciï que hi ha “una casta política institucionalitzada i plena de privilegis, fruit, entre altres coses, d’un sistema de partits tancat, endogàmic i corrupte”. És a dir, és un assumpte que una dècada enrere es podia posar de manifest, però ara sembla que no. De fet, parla del concepte de “partits d’obediència espanyola”, que és un concepte que el diari Ara havia tractat, i que actualment censura.

Ha lamentat que “la decisió de tres senyors a un despatx madrileny val més que la paraula de tota la militància catalana”, i que per aquest motiu, qui té una major continuïtat al Parlament, és “qui fa cas a les ordres de Madrid”. En definitiva, qui no és injustament inhabilitat i ha d’abandonar la cambra catalana.

Fachín ha conclòs amb claredat. “Censurar, com fa l’Ara, a qui assenyala és una irresponsabilitat que ens deixa desarmats davant la intolerància en la qual neix el feixisme. Davant la censura: estudi, comunicació, coneixement, debat i descoberta. La por no porta enlloc” ha etzibat.