Diumenge, 20 de juny de 2021 - Edició 1060
La República

Experts aposten per consolidar el vot electrònic arran de la covid-19

Un sistema de vot que ja està implementat en alguns països, i que a Catalunya no s’hi ha apostat

Avatar
Agències 05/02/2021
Foto d'arxiu d'una urna i una mà que comprova el DNI per poder votar

Les eleccions fetes durant la covid-19 han generat polèmica en gairebé tots els països on s’han fet pel difícil equilibri sobre com protegir la salut pública i el dret a vot en el marc d’una pandèmia. En aquest context, el vot electrònic és una alternativa, però arribat el moment gairebé cap país l’ha implementat. Estònia és l’únic amb un sistema de vot electrònic que s’utilitza en cada elecció des de fa més de 15 anys i ara els experts confien que la covid-19 porti a “consolidar” aquest sistema a més països perquè una nova pandèmia pot posar la democràcia “en joc”, alerta en una entrevista a l’ACN l’expert de la Universitat de Tartu (Estònia) Robert Krimmer.

“Si ho fem tot per internet, a ningú li ha de sorprendre que també es pugui votar per internet”, diu l’expert de la Universitat de Kozminski (Polònia) David Dueñas. Per ell, l’experiència estoniana mostra que el vot electrònic es pot arribar a “rutinitzar”. “És el pas natural en l’evolució de la societat”, insisteix Dueñas. De la mateixa manera, Krimmer defensa que la pandèmia obliga a “prendre decisions” pel que fa als obstacles per votar.

Al món, una setantena de comicis s’han ajornat per la pandèmia, mentre que unes 100 s’han decidit tirar endavant malgrat la situació epidemiològica. Els Estats Units, Portugal o Romania són alguns dels que han votat, mentre altres com França es preparen per ajornar eleccions que s’havien de celebrar en els pròxims mesos. Catalunya se sumarà amb els comicis del 14-F al grup dels que han votat malgrat la situació epidemiològica, després que la justícia anul·lés el decret que els ajornava a finals de maig.

“Si no desenvolupem un mecanisme de vot per internet que sigui segur i utilitzable seríem estúpids perquè si ve una nova pandèmia que duri cinc o deu anys les nostres democràcies estaran en joc”, alerta Krimmer.

Segons Dueñas, la covid-19 portarà més països a “intentar impulsar” el vot electrònic. En aquest sentit, insta a fer-ho “evitant possibles controvèrsies polítiques de si beneficia a un o l’altre” i centrant-se en que és “una innovació en el terreny electoral que porta uns beneficis a la ciutadania”.

A banda d’Estònia, hi ha altres països d’arreu del món que han explorat el vot electrònic. En cap d’ells, però, ha estat vinculant en eleccions generals. A Suïssa alguns cantons l’utilitzaven fins fa poc, però ara s’ha aturat perquè estan intentant unificar el sistema a nivell estatal. També tenen un sistema de vot electrònic a Mèxic o al Pakistan, així com també a l’estat de Nova Gal·les del Sud a Austràlia.

A França s’han fet algunes proves, però el vot electrònic no s’ha arribat a consolidar, mentre que a Lituània es va intentar implementar en les darreres eleccions, ja en el marc de la pandèmia, però les autoritats ho van acabar descartant per manca de temps. A diferència d’Estònia, a cap d’aquests països s’ha arribat a implementar el vot electrònic com a alternativa habitual per votar en totes les eleccions.

A Catalunya, la llei per permetre el vot telemàtic dels residents a l’estranger està encallada al Parlament des del 2018. Hi va haver un primer intent de portar la regulació a la cambra catalana el 2016, però l’aplicació del 155 va fer decaure la iniciativa. L’octubre del 2018 el departament d’Exteriors va aprovar una altra llei amb el mateix objectiu i Cs, PSC i PPC hi van presentar esmena a la totalitat.

La Junta de Portaveus no ha posat mai data per al debat a la totalitat que permetria o tombaria la tramitació de la iniciativa. La llei s’ha d’aprovar per dos terceres parts de la cambra i el rebuig d’aquests tres partits ho faria inviable.

El cas d’Estònia

Segons Krimmer, a Estònia el sistema de vot electrònic s’ha consolidat perquè ja hi havia un “ecosistema” favorable. Al país els ciutadans poden accedir gratuïtament a un carnet d’identitat digital a través del qual verifiquen la seva identitat a internet. “Viure, treballar i interactuar és impensable fer-ho sense aquesta targeta d’identitat”, diu.

Per l’expert de la Universitat de Tartu, l’ús habitual del carnet digital, per exemple per a operacions bancàries, és una de les claus que ha portat a consolidar el vot electrònic al país.

Malgrat “l’ecosistema” favorable, el sistema de vot electrònic ha trigat a consolidar-se a Estònia. En les eleccions del 2005, les primeres en què era possible el vot electrònic, només l’1,9% dels vots van arribar a través d’aquest sistema. En els darrers comicis, les parlamentàries del 2019, el 43,8% dels electors van votar a través d’internet.

Per Dueñas, la diferència entre Estònia i altres països és que “es va atrevir a fer-ho”. “Un cop la gent comença a votar per internet no torna enrere a votar en paper. És un procés que porta temps”, apunta.

A Estònia, el sistema de vot electrònic s’obre una setmana abans de les eleccions. Els ciutadans amb dret a vot s’identifiquen al sistema amb el carnet d’identitat digital i poden votar tantes vegades com vulguin durant aquells dies. L’últim vot que emeten, però, és el que compta.

Per garantir la seguretat, les autoritats inverteixen “molts recursos”, apunta Dueñas, i treballen amb informàtics locals abans dels comicis per detectar possibles vulnerabilitats del sistema. A més, com el vot electrònic s’obre dies abans de les eleccions, en cas d’un atac informàtic les autoritats podrien invalidar els vots rebuts a través d’aquest sistema i dir als ciutadans que vagin a votar als col·legis.

Pel que fa a la confidencialitat, el sistema garanteix “l’anonimat” del vot, diu Krimmer, perquè “desvincula” la identitat de la persona del vot que emet. És a dir, es tracta d’un sistema de “doble sobre” en què en un hi ha la identitat del votant i en l’altre el vot. El sistema manté el vincle entre la persona i el vot perquè si algú torna a votar desaparegui l’opció anterior, però “el vot queda per una banda i el registre de la identitat per una altra”, explica.

Vot electrònic i participació

Pel que fa a l’impacte del vot electrònic en la participació, tant Krimmer com Dueñas admeten que no hi ha cap estudi que constati que contribueix a fer-la augmentar. “La participació depèn de la motivació. Si estàs motivat votaràs sigui quin sigui el canal. El vot electrònic el que fa és fer més fàcil el sistema de vot. Si estàs motivat, t’ho posa més fàcil”, subratlla.

Malgrat no haver cap evidència que mostri que la participació augmenta amb el vot electrònic, Krimmer assenyala que “el que és probable és que si es treu i es fa més difícil votar participarà menys gent en les eleccions”.

El futur del vot electrònic

A banda de fer ressorgir el debat sobre el vot electrònic, els dos experts confien que la pandèmia l’acabi “consolidant”. “Necessitem tenir un canal de presa de decisions a través d’internet”, subratlla l’expert de la Universitat de Tartu.

“El que falta és que algú amb capacitat de decisió política digui que per aquí és per on s’ha de tirar. Una vegada algú prengui aquesta decisió els recursos, el coneixement i les experiències hi són”, insisteix l’expert de la Universitat de Kozminski.