ERC i govern espanyol van negociar des de Ginebra amb una organització internacional de mediadora i amb el referèndum sobre la taula. Ho revela el llibre ‘L’esquerda republicana’ (La Campana), escrit pels periodistes de l’ACN Bernat Vilaró i de RAC1 Adrià Santasusagna, i que demà arriba a les llibreries. La taula de negociació fins ara secreta almenys va funcionar fins al desembre del 2024. Segons els autors, estava formada per Marta Rovira, Josep Maria Jové, Fèlix Bolaños i un col·laborador seu. Prèviament, ERC, Junts i CUP, amb la presència de Carles Puigdemont, van fer conjuntament formació en negociació guiats per una entitat internacional vinculada a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. “L’embrió” de les taules de negociació.
Segons explica Santasusagna, la taula de diàleg entre ERC i el govern espanyol va negociar primer la llei d’amnistia i després es va obrir una segona etapa per abordar la resolució del conflicte “que tenia com a objectiu i punt final el referèndum”. “Ja s’havia posat damunt la taula el referèndum i s’havien començat a fer les primeres passes amb el finançament singular”, afegeix Santasusagna en declaracions a l’ACN. La taula de negociació va funcionar en secret a diferència de l’espai entre Junts i el PSOE que mensualment es reuneix a Suïssa, també amb un mediador.
Prèviament, els tres partits independentistes (ERC, Junts i la CUP) van compartir un espai de formació internacional per aprendre a negociar. L’epicentre també va ser Ginebra i la impulsora va ser Marta Rovira en un moment en què Junts, públicament, renegava de la via del diàleg. L’entitat escollida havia participat en la resolució del conflicte del País Basc, i EH Bildu la va recomanar a la llavors secretària general d’ERC. En aquest espai de formació hi participaven, entre altres, Rovira, Puigdemont i Anna Gabriel.
Segons relata el llibre, es van fer una mitja dotzena de trobades d’aquest espai de formació que es va acabar el 2020. D’una banda, a causa de l’arribada de la pandèmia, però també perquè Puigdemont “va anar congelant l’interès de compartir amb ERC i la CUP els incentius a l’hora de negociar amb el govern espanyol”. A més, Junts també desconfiava d’una de les entitats que hi estaven involucrades.
Els actors independentistes que hi participaven donen per fet que des de la Moncloa tenien coneixement d’aquesta formació en negociació internacional. I és que l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero ha estat vinculat amb l’organització internacional que hi estava al darrere. Precisament, Zapatero és un dels actors actuals de la taula de negociació entre Junts i el govern de Pedro Sánchez. Segons els autors del llibre, aquest espai de formació a Ginebra és “l’embrió” de les taules de diàleg posteriors.
També es va crear des de Ginebra un altre espai en què participava ERC i una altra organització internacional amb l’objectiu d’assessorar els republicans per dissenyar una estratègia pròpia de negociació.
La presó i l’exili
‘L’esquerda republicana’ explica com es viu la presó i l’exili dels líders del partit. Pel que fa als presos, revela que la llavors vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va admetre a la llavors diputada d’ERC al Congrés Ester Capella que Junqueras no hauria d’haver entrat a la presó.
Des dels centres penitenciaris, el president d’ERC continua prenent decisions al partit. I va prendre part en la pugna entre Pere Aragonès i Roger Torrent per ser candidats a la presidència de la Generalitat en les eleccions del 2021. Des de la presó de Lledoners, Junqueras va deixar clar a Torrent que si forçava unes primàries no tornaria a ocupar un càrrec públic en la seva vida.
El deteriorament del tàndem Junqueras-Rovira
El llibre retrocedeix uns anys per explicar els motius pels quals esclata la crisi dins d’ERC. Els autors situen com un “punt d’inflexió” la sortida de Junqueras de la presó, el juny del 2021 després de rebre l’indult per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.
“Quan Junqueras surt de la presó i va al Palau de la Generalitat veu que tots els focus els té Pere Aragonès, en lloc d’estar centrats en ell. Es troba que qui és president, a qui anomenen president i qui té tots els honors és Aragonès”, assenyala Santasusagna. En canvi, l’entorn de Junqueras li havia generat unes expectatives que “no eren certes”, perquè es pensava que en sortir de la presó “tothom l’estaria esperant”.
Els autors situen l’inici del “xoc” entre Rovira i Junqueras abans de les eleccions municipals, a la primavera del 2023. És quan la llavors secretària general del partit comença a veure que “alguna cosa falla” amb Junqueras. I més tard arriba a la conclusió que Junqueras és “tòxic” i l’ha “manipulat”. Per exemple, en la voluntat del president del partit d’apartar la llavors portaveu Marta Vilalta.
Segons explica el periodista Bernat Vilaró, tot s’accentua a partir dels mals resultats d’ERC en el “cicle nefast” electoral, que comença amb les municipals, després amb les espanyoles i acaba amb les eleccions catalanes del maig del 2024. Després dels resultats de les municipals del 2023, Rovira creu que tant ella com Junqueras han de plegar, però el president d’ERC no en vol ni sentir a parlar.
El punt de no retorn
Rovira va anar avisant durant un any a Junqueras de la seva voluntat de deixar el càrrec de secretària general fins que es va arribar al “punt de no retorn”. El president del partit veu com una “traïció” que Rovira vulgui plegar. Fins i tot, li trasllada que tots dos s’han de jubilar liderant la formació republicana. Els autors del llibre apunten que Junqueras sap que és més fàcil que continuï el seu llegat tenint Rovira al costat, ja que és el “tàndem” que va fer reflotar el partit en uns moments difícils.
Vilaró explica que el “punt de no retorn” de la relació es produeix durant la campanya de les eleccions catalanes del 12 de maig. Uns dies abans, quan Rovira veu la proposta de llista electoral que ha elaborat Junqueras, “es posa les mans al cap” i pren la decisió definitiva de plegar. Els llocs de sortida de la llista estaven ocupats exclusivament per noms de l’entorn del president del partit i també hi apareixia un nom sorprenent, la periodista del cor Laura Fa.
“De fet, convencen Rovira que s’esperi a les eleccions del 12 de maig, perquè hi ha un moment que ella té decidit plegar abans de la campanya, però li fan entendre que no pot fer això, perquè afebliria el candidat Pere Aragonès”, detalla Vilaró.
L’estructura B com a arma de guerra
El llibre explica que ERC ja està immersa en una guerra interna quan es fa públic que els autors dels cartells que vinculen l’excandidat Ernest Maragall i l’Alzheimer són de dins del partit. Això fa que es faci un ús “totalment polític” del cas i que emergeixi a l’esfera pública tota una “guerra soterrada” que hi havia dins de la formació política, afirmen els autors.
De fet, ‘L’esquerda republicana’ relata que en l’estructura B hi han participat centenars de persones, i que es tracta d’una pràctica habitual als partits. El 90% de les accions consisteixen a tenir comptes falsos a les xarxes per crear un relat a favor d’ERC i, des d’aquesta estructura, també es va impulsar la campanya ‘Free Junqueras’. Una estructura B que “se’n va anar de mare” en el cas dels cartells sobre els Maragall i també, apunten els autors, en el cas del ninot amb la cara de Junqueras que va aparèixer penjat d’un pont de Sant Vicenç dels Horts, municipi del líder del partit. Els autors del llibre consideren que aquest cas “s’ha tancat mig en fals” a ERC tot i saber que l’acció ve des de dins del partit.
El llibre parla també de diverses propostes que es van fer en el marc de l’estructura B, però no van acabar veient la llum com, per exemple, escampar paneroles vives per Barcelona per denunciar que la ciutat governada per Ada Colau estava molt bruta o fer una “campanya de contrast” utilitzant la malaltia de Parkinson per criticar l’aleshores candidat Xavier Trias.
Una pugna que s’ha tancat en fals
El llibre conclou que “les ferides continuen obertes” dins d’ERC i els seus autors auguren que continuarà la crisi interna. “Hi haurà turbulències. Bàsicament perquè hi ha dos pols molt oposats que no s’han intentat acostar l’un a l’altre”, ha afirmat Santasusagna. I ha assenyalat que, després que Junqueras hagi guanyat les primàries per tornar a la presidència d’ERC, “no s’ha fet un exercici d’intentar recosir i acollir l’altre sector”.
En aquest sentit, situa com un “moment clau” quan Oriol Junqueras deixi d’estar inhabilitat i es pugui presentar a les eleccions al Parlament. En cas que no aconsegueixi la presidència de la Generalitat o no aconsegueixi millorar molt els resultats, apunta que “hi ha tot un sector preparat per intentar assaltar de nou el partit i prendre el poder”.
Per la seva banda, Vilaró explica que han fet “una mica de terapeutes” amb la seixantena de persones d’ERC amb qui han parlat per escriure el llibre. I és que, segons assenyala el periodista, gairebé totes aquestes persones “encara estan passant un procés de dol”. Vilaró també remarca que han detectat diferències en com expliquen la seva experiència les dones del partit respecte als homes. En aquest sentit, afirma que les protagonistes relaten què ha passat en els últims anys “des d’un vessant on detallen més les seves emocions”.
MENTIDERS!!!